Amb l’arribada del temps primaveral el municipi de Ripoll celebra la Fira de les 40 hores, esdeveniment que entre el 20 i el 22 de març mirarà cap al passat per trobar els seus orígens, quan els senyor feudals oferien al proletariat el mateix nombre d’hores perquè pugessin reunir-se al poble i adorar en comunitat el Santíssim. La troballa popular, més enllà de la litúrgia, facilitava el comerç casolà, i els veïns aprofitaven aquell context per tirar endavant una fira de caràcter marcadament quotidià. Amb els anys la festivitat es va anar perdent, fins que al 1984 la capital ripollesa va decidir recuperar-la.

La fira, organitzada per l’Ajuntament de Ripoll, la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès i la Unió de Botiguers de Ripoll, serveix com a aparador dels productes que s’elaboren a la comarca i, en aquesta ocasió, estarà composta per un total de 160 expositors, dels quals 79 seran del Ripollès i 81 de fora la comarca. Com a novetat cridarà l’atenció l’espai dedicat al sector formatger, representat per productors autòctons i per representants de mercats potencials com Cabrales, Idiazabal o Maó. “Afegim el nom de Ripoll entre els llocs i les marques reconegudes internacionalment en aquest àmbit”, explica l’alcalde, Jordi Munell.

Com neix la reconversió d’aquesta fira?
Jordi Munell: Fa més de trenta anys es va decidir donar-li un format de fira comercial, de caire multisectorial, que s’ha anat consolidant i s’ha anat aguantant al llarg del temps. Precisament aquest caràcter multisectorial és el que li dóna un atractiu especial: s’hi poden trobar des de mobles i matalassos fins a cotxes d’últim model, o des de formatges o llonganisses artesanals fins a productes ecològics. Aquesta filosofia fa que atregui persones de diverses comarques del voltant, a més que es tracta de la primera de les activitats firals que es fa a la demarcació després de l’hivern, moment en el qual tothom té ganes de l’arribada de la primavera i de sortir a passejar.

Hi haurà alguna novetat destacada en aquesta nova edició?
J.M. Sempre incorporem alguna cosa diferent per tal de mantenir el seu atractiu. Aquest any, per exemple, hi incorporem un trenet turístic gratuït que voltarà per la fira i enllaçarà amb els diferents barris de Ripoll i amb les zones d’aparcament. D’altra banda, hi consolidarem l’espai TASTATAST, una mostra de la gastronomia en versió de tapes on hi participaran alguns establiments de la comarca amb les seves receptes culinàries. També es consolida la Fira d’Emprenedors, amb la qual a través de la Patronal d’Empresaris del Ripollès es permet que les empreses de recent creació tinguin uns estands per poder fer el seu llançament i la seva presentació a les més de 25.000 persones que poden estar aquest cap de setmana a Ripoll si fa bon temps.

Com a novetat, enguany també tindrem un espai específic pel sector dels formatges que comptarà amb vuit productors, entre els quals representants de Cabrales i Idiazabal. Ripoll ha incorporat una iniciativa de promoció a nivell internacional dels formatges com a producte gastronòmic, un element per a un tipus de turisme que busca història, patrimoni o cultura. En aquest sentit, el nostre municipi participa en aquest projecte juntament amb nou ciutats estatals com Maó, Idiazabal o Cabrales, la qual cosa fa que afegim el nom de Ripoll entre els llocs i les marques reconegudes internacionalment en aquest àmbit. En certa manera, som un representant d’un territori de petits productors i els ajudem a exposar-se amb més projecció.

Les novetats són un símptoma de la bona salut de la Fira?
J.M. El que intentem és que no sigui mai el mateix, aquesta és la manera de no perdre mai al·licients. Amb això aconseguim que el visitant, encara que hagi vingut l’any passat, sempre pugui trobar coses diferents o algun espai nou. La intenció és aquesta, tot mantenint això sí aquesta multisectorialitat que ens caracteritza i que esdevé atractiva per a molta gent. De fet, aquesta gran diversitat és el que ha provocat, entre d’altres coses, que fins i tot el número d’expositors s’hagi incrementat tot i l’arribada de la crisi econòmica.

Dilluns es va fer públic un balanç sobre l’aposta firal de Ripoll. Quina valoració en fa?
J.M. Ripoll ha treballat per tenir unes fires més grans, més consolidades i de més difusió, però no per això hem de deixar al llarg de l’any d’intentar anar fent altres fires o mercats temàtics de menor envergadura però que poden esdevenir elements per atreure visitants. Quan fas resum, observes que existeix una diferent tipologia de les fires i mercats que s’han anat organitzant: algunes van quallant i d’altres serveixen per dinamitzar determinats sectors i determinats tipus de comerç, i amb una petita fira els pots ajudar promocionalment.

Un projecte firal consolidat
Els darrers anys, per tal de donar una empenta al sector del comerç, de serveis i de restauració, des de l’Ajuntament de Ripoll s’ha propulsat un conjunt d’iniciatives firals multisectorials de petit format i repartides al llarg de l’any. Aquests projectes s’han produït paral·lelament amb la voluntat del consistori de potenciar els esdeveniments referencials del municipi ja existents, com la mateixa Fira de les 40 hores, un des estendards en aquest sentit.

D’acord amb la Unió de Botiguers es va prioritzar que, en la mesura del possible, les celebracions firals o temàtiques tinguessin lloc els dissabtes, la qual cosa permetia potenciar el mercat i donar-li continuïtat a través de la Plaça de la Lira. Amb la mateixa voluntat de potenciar el sector es va establir la gratuïtat de la zona blava els dissabtes a la tarda.