És molt lamentable i trist, però és la realitat : la corrupció ven . És dur, dramàtic i maquiavèl·lic constatar que tenim un sistema, teòricament democràtic, edificat sobre la brutícia de les corrupteles urbanístiques . Aquesta prepotència economicista cega és el veritable càncer que corca la convivència i atempta greument contra el principis bàsics de la democràcia . És molt greu constatar que en els indrets geogràfics concrets, on s’havien detectat flagrants casos de corrupció relacionats amb qüestions urbanístiques ( fins i tot en alguns d’aquests llocs ja s’havien iniciat processos legals condemnatoris ) els resultats de les eleccions municipals han reforçat els corruptes. Això és un problema, legal i moral, molt més gruixut que el terrorisme o la immigració , en el qual es constata que no és només la classe política la qui ha de fer una reflexió aprofundida , un veritable acte civil de contricció, i canviar certes lleis perquè no es puguin tornar a presentar, a cap elecció democràtica, aquests personatges sinistres: ha de ser tota la societat la qui ha de superar aquesta veritable malaltia social . No hi ha dubte que en aquesta qüestió tan repugnant cal tallar d’arrel , amb l’aplicació estricte de la llei, les actituds de fatxenderia i prepotència de certs personatges públics ( polítics ) però també d’una munió d’empresaris i homes de negocis molt maquiavèlics i tèrbols, que es pensen que som en un país del tercer món en què tot és permès ; és a dir, que consideren que aquest és un indret sense estat de dret i que ells, des d’uns comportaments de superioritat sobrenatural, encara poden exercir el dret de cuixa . La corrupció, principalment la relacionada amb temes urbanístics, no és només una qüestió de quatre polítics poca-soltes que cobren, de sota mà, per requalificar terrenys o autoritzar l’obertura de locals : va molt més enllà de tot això. Aquest és el problema més greu que tenim plantejat a casa nostra, és l’autèntica tomba de nostra democràcia. La seva solució, molt difícil, passa necessàriament per un rearmament, polític i moral, de tota la societat i amb el canvi del model socioeconòmic , caduc i malgirbat, actual; la qual cosa ha d’implicar un molt major pes de l’economia productiva i sofisticada per damunt del simplisme especulatiu .