La posada en marxa de l’eurodistricte, entre les comarques gironines i la Catalunya Nord, pot significar una alenada d’aire fresc que impulsi diferents projectes,socials i culturals, per tal de vertebrar un esplèndid territori format - enllaçat pels punts geogràfics de Girona i Perpinyà - que es complementarien a través d’una visió global de naturalesa europeïtzant . L’eurodistricte és una oportunitat històrica per avançar cap a una catalanitat constructiva i eficaç . Doncs bé, un dels trets essencials d’aquest potent eurodistricte ha de ser – hauria de ser - la millora de les comunicacions ( interconnexions ) ferroviàries entre una banda i altra dels Pirineus .L’articulació d’un vigorós eurodistricte ferroviari - que es tradueixi en una millora bàsica de la mobilitat transfronterera – implica la coexistència, la combinació, la complementació d’un “ gran tren” : el TAV, com a mitjà de comunicació de llarga distància, juntament amb la dignificació del tren convencional; dels , anomenats , actuals trens regionals . Justament, el tren d’ús diari, a diferència del “gran tren “, de caràcter més elitista, cal transformar-lo, amb molta voluntat política, en el tren interfronterer per excel·lència : el tren de Girona a Perpinyà per la costa que ajunti i soldi el territori, tot donant un servei de mobilitat social, turística i cultural de debò. Lògicament,perquè aquest eurodistricte específic pugui tirar endavant Figueres ha de jugar un paper de “peça clau”, tot mantenint la seva estació en, l’actual, enclavament cèntric i estratègic .