A primera plana del diari de Girona del dia 22-7-2005 , es pot llegir,” La Diputació va perdre sis obres d’art mes a part del San Narcis de Salvador Dalí”; l’o que si es ben segur , es que no s’han perdut per a tothom ,i que algú les deu tenir ben guardades, perquè això no es perd , sinó que es canvien de lloc, i ho fa qui en te possibilitats, i es de suposar que algú es preocuparà de demanar responsabilitats , i explicacions per haver trigat tan a denunciar els fets. Tinc que dir que la Diputació de Girona , fou la única empresa que no cotitzà per a mi a la Seguretat Social ,duran els temps que i vaig treballar de tractorista a la finca que te a Monells (Camps i Armet),des de finals de l’any 1958 a mitjans de 1961, cosa que em va repercutir un perjudici del 2% a l’hora de jubilar-me, que fou quan o vaig descobrir , i que tot i reclamar a l’institució , l’expresident Sr, Frederic Sunyer em contesta que no tenien constància de que hagués treballat per aquesta institució governamental; algun pillet es fica els diners a la butxaca, i de que no seria capaç de fer ? si tenien possibilitats , davant d’aquesta evidencia. Compta amb la diputació ; no fa tant de temps que s’estava debatent el futur de les diputacions i la conveniència de distribuir Catalunya en vagueries , que encara no s’ha aclarit res; però es sorprenent i preocupant aquest enrenou de personal i de sous en una institució que te el futur incert ; em temo que ens ho encolomaran tot , adduint la creació de llocs de treball i la conveniència de controlar tot allò que sobradament esta controlat, que son els diners dels contribuents , ( que m’entres hi hagi burros , els savis aniran a cavall). Si tots els càrrecs oficials que depenen dels pressupostos generals de l’estat gaudeixen del mateixos privilegis que la Diputació de Girona ,es comprensible que els pensionistes i els mil-euristes , mai podran aixecar el cap; jo pensava que el socialisme i els governs d’esqueres, lluitaven per aconseguir la realitat de igualtat de drets que la democràcia a reconegut , però que les institucions ignoren a l’hora d’aplicar els mitjans ; s’està forjant un enriquiment legal amb tots aquests augments de sous oficials, que esperem que sindicats i organitzacions manifestin el seu punt de criteri,com altres vegades s’ha fet em molts menys motius , per l’excessiu desnivell entre les classes socials i el poder adquisitiu.