L’Ajuntament de Tossa té intenció de denegar en el plenari de demà l’aprovació definitiva del nou Estudi de detall del Camí de Marina que havia presentat la propietat. El motiu és que no s’ajusta al vigent Pla Territorial Parcial de les comarques gironines i no és l’instrument adequat per modificar el límit del sòl públic i el sòl privat.

Amb aquesta acció, l’Ajuntament estima parcialment les al•legacions de l’Associació Amics de Tossa i de la Plataforma Salvem Els Cars i, també, recull les determinacions de l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona -de data 22 de juliol de 2014- en el sentit de considerar que l’Estudi de Detall no és la figura adequada per dur a terme canvis de qualificació, superfície, paràmetres d’edificació i densitat que pretenia la proposta sotmesa a aprovació.

Cal recordar que els fets es remunten a l’any 2002, quan un primer Estudi de Detall del Camí de Marina va ser aprovat i, mesos després, l’equip de govern de CiU i AET va donar llicència d’obres per a construir diversos xalets en el sector, proper a Es Codolar. A finals de 2003, però, i com a conseqüència de la tramitació del Programa d’Actuació Urbanística de Tossa, es van detectar discrepàncies entre el Pla General i l’Estudi de Detall aprovat i es van aturar les obres.

Per aquest motiu, a mitjans de 2004, es va iniciar l’anul•lació de l’Estudi de Detall i de la llicència d’obres. L’expedient es va enviar a la Comissió Jurídica Assessora. La propietat dels terrenys, però, va plantejar problemes formals a l’expedient, que van ser estimats a 10 de desembre de 2004. Però l’expedient ja s’havia enviat. La Comissió Jurídida Assessora, a 2 de desembre de 2004, ja havia informat favorablement a declarar la nul•litat de l’Estudi de Detall i de la llicència d’obres. I a principis de 2005, l’Ajuntament ho va fer.

Contra aquell acord, la propietat va interposar un contenciós, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va reconèixer la legalitat de l’acord del consistori i va desestimar el contenciós. La propietat va presentar llavors recurs de cassació davant del Tribunal Suprem i, aquest tribunal, en data 21 de novembre de 2012, va anul•lar la sentència del TSJC per considerar que l’Ajuntament hauria d’haver demanat el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora en el moment que els problemes formals a l’expedient plantejats per la propietat van ser estimats.

Així, l’Ajuntament, en execució de la sentència del Tribunal Suprem, va iniciar l’expedient amb nova sol•licitud de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. La Comissió va donar novament la raó a l’Ajuntament en el seu dictamen de 13 de maig de 2013 i, en data 11 de juliol de 2013, l’Ajuntament va poder aprovar finalment l’anul•lació de l’Estudi de Detall i de la llicència d’obres.

És a dir, aquesta anul•lació ja s’havia fet fa anys, però el Tribunal Suprem va sentenciar que s’havia fet amb errors de forma i calia repetir-ho. Contra l’acord de l’Ajuntament d’11 de juliol de 2013, la propietat va presentar un recurs de reposició, que va ser desestimat per l’Ajuntament.

Ja en data 9 de gener de 2014, la propietat va presentar un nou Estudi de Detall per a la seva tramitació considerant que l’anul•lació del POUM de 2006 implicava la vigència del PGOU de 1986, que recollia aquesta possibilitat. Aquest nou Estudi de Detall va ser aprovat inicialment el passat 19 de març com a tràmit a l’espera del pronunciament de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona i de les al•legacions que es poguessin presentar.

Finalment, ara s’ha resolt estimar parcialment les al•legacions presentades i, també, recollir les determinacions de l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de data 22 de juliol de 2014 en el sentit de considerar que l'Estudi de Detall no és la figura adequada per dur a terme canvis de qualificació, superfície, paràmetres d’edificació i densitat que pretenia la proposta sotmesa a aprovació.

Per tant, l’Ajuntament té intenció de denegar en el plenari de demà l’aprovació definitiva de l’Estudi de detall Camí de Marina per no ajustar-se al vigent Pla Territorial Parcial de les comarques gironines i no ser l’instrument adequat per modificar el límit del sòl públic i el sòl privat.