Si es tractés d’un joc de l’oca, Carles Puigdemont acaba de tornar a la casella de sortida. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat aplicar la Llei d’amnistia a l’expresident català i a l’exconseller Toni Comín pel delicte de malversació, malgrat el recent pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va avalar la norma. L’ordre nacional de detenció contra tots dos continua vigent, mentre el cas queda pendent d’un nou pronunciament del Tribunal Constitucional.
La interlocutòria coneguda aquest dimarts modifica un dels arguments amb què el magistrat havia rebutjat inicialment l’amnistia, però manté l’altre: l’existència d’un suposat benefici personal de caràcter patrimonial derivat de l’ús de fons públics. La sentència del TJUE va descartar que el finançament del referèndum de l’1-O hagués afectat directament els interessos financers de la Unió Europea. Per a Llarena, però, aquesta conclusió modifica un dels fonaments de la seva negativa, però no afecta l’argument relatiu al suposat benefici personal obtingut mitjançant l’ús de fons públics.
Aquest raonament remet a la interpretació que el jutge ja havia plantejat el 2024, quan va sostenir que Puigdemont i altres membres del seu Govern tenien capacitat per disposar de recursos públics i destinar-los a sufragar despeses vinculades al referèndum. Segons aquella tesi, la Llei d’amnistia exclou els casos en què hi hagués hagut el propòsit d’obtenir un benefici personal de naturalesa patrimonial.
La decisió del Suprem no tanca el recorregut judicial del cas. L’escenari es trasllada ara al Tribunal Constitucional, que té previst analitzar el recurs d’empara presentat per l’exconseller Jordi Turull. De la posició que adopti el tribunal de garanties sobre la malversació dependrà bona part dels pròxims moviments en una causa que fa anys que condiciona la situació jurídica dels dirigents independentistes.
En paral·lel, la defensa de Puigdemont ha elevat la pressió sobre el Tribunal de Comptes. El seu advocat, Gonzalo Boye, reclama l’aplicació immediata de l’amnistia en el procediment per les despeses del procés i adverteix de possibles accions contra l’Estat si, a parer de la defensa, es produeix una reinterpretació de la sentència europea.
Així, el conflicte jurídic torna a situar Puigdemont davant d’un escenari d’espera, però el temps polític també juga en contra de l’expresident. A mesura que s’acosta el final de la legislatura de Pedro Sánchez i es debilita la seva aliança parlamentària amb Junts, també es redueix el marge perquè la qüestió de l’amnistia trobi una sortida política. La sentència europea ha esvaït una de les objeccions plantejades per Llarena, però no prou, segons el magistrat, per aixecar l’ordre de detenció. L’última paraula, almenys de moment, queda en mans d’un altre tribunal.
Autor: Matías Crowder











Radio en directo


