Sis mesos sense saber on és Hugo: la família d’un menor de Girona denuncia un segrest parental

Hugo va deixar d’anar a l’escola el 9 de març. Aquell dia, Marc Parra, el seu pare, va anar a recollir-lo al col·legi Maristes de Girona, segons consta en la denúncia que la família va presentar als Mossos d’Esquadra. El centre escolar va intentar posar-se en contacte amb la mare, però no ho va aconseguir. Des d’aquell dia, l’entorn patern assegura que no sap on és el menor.

Han passat sis mesos des de llavors. La família sosté que es tracta d’un segrest parental: la desaparició d’un menor juntament amb un dels seus progenitors sense el consentiment de l’altre. «Sabem amb qui està, però no on», resumeix Chelo, l’àvia paterna, que descriu la situació com un «calvari».

La versió de la família és que la mare se’n va anar amb el nen i que, des d’aleshores, ha anat canviant de ciutat. El pare, segons els seus familiars i persones properes, ha intentat localitzar-los en diferents punts d’Espanya i de l’estranger. En una d’aquestes cerques va rebre informació que tots dos podrien trobar-se a Granada. La família va contactar aleshores amb la Guàrdia Civil d’aquesta província, i els agents van confirmar que la mare i el menor hi havien estat, tot i que van tornar a desaparèixer quan van saber que els havien localitzat.

La desaparició es produeix després de dos anys de fort conflicte entre els pares d’Hugo. La família paterna afirma que durant aquest període es van succeir les denúncies i els enfrontaments judicials. El pare tenia establert, segons els seus familiars, un règim de visites de dos dies entre setmana i una jornada completa els dissabtes.

«Ara, la prioritat de la família és saber on és Hugo i comprovar que es troba bé», assegura Chelo. «La justícia, en aquest cas, ens ha deixat de banda», lamenta. En la seva opinió, «les denúncies presentades no han servit per localitzar el menor i el procediment ha quedat paralitzat».

Petició de geolocalització

Un dels punts que més indignació provoca a la família és la impossibilitat d’obtenir la localització del telèfon utilitzat per la mare. Segons asseguren, els Mossos d’Esquadra van sol·licitar al jutjat l’autorització per fer una geolocalització amb la qual intentar determinar on es trobaven la mare i el fill. La família sosté que aquesta petició va ser rebutjada fins a cinc vegades.

La situació es complica davant la possibilitat que el menor hagi estat traslladat fora d’Espanya. El Codi Penal contempla el delicte de sostracció de menors i estableix penes d’entre dos i quatre anys de presó per al progenitor que, sense causa justificada, sostregui el seu fill menor.

Chelo assegura que la família viu pendent de qualsevol notícia que pugui indicar on és el nen. La primera difusió pública del cas va arribar a través del programa de YouTube Voces Ausentes, presentat per Mariluz Romero, vinculada a la investigació i divulgació de casos de desaparicions.

Romero ha assenyalat les dificultats que poden sorgir quan les investigacions necessiten accedir a dades de localització protegides per les normes de privacitat i protecció de dades. «La qüestió és fins a quin punt aquests límits poden compatibilitzar-se amb la necessitat de localitzar ràpidament un menor del qual es desconeix el parador», comenta.

El temor de Chelo és que, quan finalment aparegui, el nen pugui haver quedat enmig d’una batalla judicial que la família fa anys que intenta resoldre. Fins i tot tem que Hugo pugui acabar sota la protecció dels serveis de menors en lloc de tornar amb algun dels seus progenitors. De moment, la família paterna continua buscant respostes.

Autor: Matías Crowder