Drets Socials i Inclusió presenta el pressupost més alt de la seva història amb 4.248 milions d'euros per al 2026

El Departament de Drets Socials i Inclusió disposarà el 2026 del pressupost més alt de la seva història, amb un total de 4.248 milions d'euros. La consellera Mònica Martínez Bravo ha presentat aquest dijous al Parlament uns comptes que suposen un increment de 930 milions d'euros respecte al darrer pressupost aprovat, un 28% més que el 2023.

Segons ha explicat la consellera, aquest augment ha de permetre donar resposta als principals reptes socials de Catalunya i avançar en la construcció d'un sistema social més fort, amb més garanties per a la ciutadania i millors condicions per als professionals del sector. Els comptes s'articulen al voltant de cinc grans eixos: la lluita contra la pobresa, la protecció a la infància i l'adolescència, el nou model de cures, el nou model de relació amb el món local i les entitats, i l'equiparació salarial dels professionals.

"Aquests pressupostos donen resposta a les demandes socials de Catalunya i a les preocupacions que ens traslladen tant els professionals del sector social com els alcaldes i alcaldesses, les entitats i, sobretot, la ciutadania", ha assenyalat Martínez Bravo durant la seva compareixença parlamentària.

El pressupost de Drets Socials i Inclusió es converteix en el tercer més voluminós del Govern. Dels 4.248 milions d'euros previstos, més del 60% es destinen a la promoció de l'autonomia personal, un 22,8% a la lluita contra la pobresa, la inclusió social i l'acció cívica, i un 12,8% al suport a les famílies, la prevenció i protecció a la infància i les polítiques de joventut. El Departament remarca que el 96,5% del pressupost s'inverteix directament en les persones.

Una de les prioritats dels comptes és la lluita contra la pobresa. En aquest àmbit, es preveuen 496 milions d'euros en prestacions econòmiques, 30 milions per combatre el sensellarisme, 10 milions addicionals per fer front a la pobresa energètica i 880 milions vinculats a l'Estratègia de lluita contra la pobresa infantil, amb recursos procedents de diferents departaments del Govern.

Pel que fa a la protecció a la infància i l'adolescència, el Departament destinarà 111 milions d'euros a millorar les polítiques de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència i a consolidar el canvi de model. També es reforçarà la xarxa de centres de desenvolupament infantil i atenció precoç, els CDIAP, amb 73,2 milions d'euros per contractar més personal i ampliar el servei. A més, es preveu finalitzar les obres de sis unitats Barnahus dedicades a l'atenció d'infants víctimes de violència sexual.

Les polítiques de joventut també creixen en els nous comptes, amb una dotació de 59,3 milions d'euros, un 27,6% més que el 2023.

Un altre dels grans eixos del pressupost és el Pla CURA, el nou model de cures impulsat pel Govern per atendre millor les persones amb dependència. En aquest àmbit, es destinen 2.587 milions d'euros a la promoció de l'autonomia personal. També es preveuen 25 milions addicionals per reduir les llistes d'espera de dependència i discapacitat, amb la contractació de més personal valorador propi per atendre una demanda creixent.

El Departament també preveu crear 1.000 noves places residencials, que se sumaran a les 2.700 ja creades, impulsar 15 noves residències públiques i augmentar en 20,3 milions d'euros el finançament destinat a l'atenció domiciliària. Martínez Bravo ha destacat que les ajudes de dependència ja van augmentar un 10% el 2025 respecte al 2024.

Durant la seva intervenció, la consellera també ha anunciat que Catalunya ha començat a fer efectiva la prestació pròpia per a persones malaltes d'ELA i altres malalties complexes irreversibles. Aquesta mateixa setmana es fa el pagament a les dues primeres persones beneficiàries. A més, ja s'han reconegut 105 persones amb el grau III+, un pas previ necessari per poder rebre l'ajut previst per la llei de dependència i la prestació complementària de la Generalitat.

Aquesta prestació pot arribar als 15.000 euros mensuals, en funció de les necessitats de cura d'aquests malalts. "Quan vam començar a dissenyar la prestació d'ELA teníem una cosa molt clara: no volíem que hi hagués cap barrera econòmica per l'accés a aquest ajut", ha subratllat Martínez Bravo.

El pressupost també inclou una partida de 150 milions d'euros per avançar en l'equiparació salarial i la millora de les condicions laborals dels professionals del sector social. La consellera ha afirmat que el Govern fa "un pas decisiu cap a la dignificació" d'aquests treballadors i treballadores, en el marc de l'acord assolit amb sindicats i patronals del sector.

Finalment, el Departament vol reforçar el finançament dels ajuntaments i consells comarcals que gestionen serveis socials. Per això, destinarà 450 milions d'euros a un nou conveni de col·laboració amb el món local, un 35,6% més que el 2023. Pel que fa a les entitats del tercer sector, el Govern hi destinarà 130 milions d'euros dins del total de 231 milions de la convocatòria 2025-2026 per a projectes socials.

Amb aquests comptes, Drets Socials i Inclusió situa la cohesió social, la protecció de les persones vulnerables i el reforç dels serveis públics com a prioritats polítiques del 2026, en un context de creixement de les necessitats socials i de transformació del model d'atenció a les persones.

Autor: Redacció