El Govern impulsa un pla ambiciós per trencar la desigualtat estructural del poble gitano a Catalunya

El Govern de la Generalitat ha presentat la nova Estratègia Catalana del Poble Gitano 2026-2036, un full de ruta ambiciós que té com a objectiu reduir les desigualtats socioeconòmiques i educatives que afecten el poble romaní i evitar que es perpetuïn de generació en generació.

El document neix com a resposta a una realitat estructural preocupant: el 60% de les llars gitanes a Catalunya es troben en situació de privació material, mentre que el 85% de les persones gitanes asseguren haver patit discriminació al llarg de la seva vida. Aquestes dades evidencien una bretxa profunda que condiciona les oportunitats en àmbits clau com l’educació, l’ocupació i l’accés a serveis bàsics.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha remarcat que “la desigualtat que afecta el poble gitano no és conjuntural, sinó estructural i es transmet de generació en generació”, i ha subratllat la voluntat del Govern de trencar aquest cercle amb polítiques transformadores.

L’Estratègia estableix 23 objectius i posa el focus especialment en dos grans eixos: l’educació i l’ocupació. En l’àmbit educatiu, la situació és especialment crítica: l’abandonament escolar entre l’alumnat gitano arriba al 65%, i més de dos terços no aconsegueixen graduar-se en l’ESO. Per revertir aquesta realitat, el pla preveu reforçar els centres amb alta presència d’alumnat gitano amb més recursos, programes de suport i iniciatives orientades a generar entorns d’èxit educatiu.

Entre les mesures destacades hi ha la implementació de programes de mentoria amb referents gitanos, amb l’objectiu d’acompanyar els joves, millorar les seves expectatives i afavorir trajectòries formatives més llargues.

Pel que fa a l’ocupació, la taxa d’atur entre la població gitana se situa en el 36%, 2,6 vegades per sobre de la mitjana catalana. A més, una de cada dues persones joves d’entre 18 i 24 anys no treballa, i el 75% de les llars tenen ingressos inferiors als 1.500 euros mensuals. Davant d’aquesta situació, el Govern planteja reforçar la formació professional, establir aliances amb empreses i facilitar itineraris d’inserció laboral més estables, així com combatre les barreres d’accés al mercat de treball.

L’Estratègia també aborda la discriminació persistent que pateix el poble gitano en àmbits com l’habitatge o els serveis, i incorpora mesures per prevenir aquestes situacions, millorar la detecció i reforçar la resposta institucional.

Amb un enfocament transversal que implica diversos departaments de la Generalitat, el pla vol superar models assistencials i actuar sobre les causes profundes de la desigualtat. Entre les iniciatives destacades també hi ha la creació de la Casa de la Cultura Gitana, concebuda com un espai per reconèixer, visibilitzar i promoure la cultura i identitat del poble gitano.

La presentació s’ha fet a l’Arxiu de la Corona d'Aragó, un espai simbòlic on es conserva el primer document que acredita la presència d’una persona romaní a la península Ibèrica, datat l’any 1425.

Amb aquesta nova Estratègia, el Govern fa un pas endavant per reduir les desigualtats, generar oportunitats reals i avançar cap a una societat més cohesionada i inclusiva.

Autor: Redacció