El cost de la vida i l’habitatge, grans reptes d’una Girona que referma el seu potencial econòmic

El cost de la vida i l’accés a l’habitatge s’han consolidat com els principals desafiaments socials a les comarques gironines, segons posa de manifest l’Informe Social de Catalunya 2025, presentat aquest dimecres a Girona per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo.

L’informe dibuixa un territori amb un notable potencial econòmic però amb tensions socials cada vegada més evidents. Tot i que el cost de vida mitjà se situa en 3.266 euros mensuals —lleugerament inferior a la mitjana catalana—, hi ha municipis com Salt, Lloret de Mar o Figueres on les llars arriben a destinar més del 110% dels seus ingressos a cobrir despeses bàsiques.

L’habitatge és el principal factor de pressió econòmica, amb un pes del 32,8% sobre la despesa familiar, seguit de l’alimentació (16%). Aquesta situació es veu agreujada en territoris com la Cerdanya, el Pla de l’Estany o el Gironès, on el cost de la vida és especialment elevat.

Malgrat aquest escenari, l’economia gironina continua mostrant fortalesa. El sector serveis supera el 70% del PIB, mentre que la indústria manté un pes rellevant d’aproximadament el 20%. Comarques com la Garrotxa destaquen per la seva base industrial, mentre que el Gironès lidera l’activitat econòmica amb un PIB per habitant de 38.581 euros, l’únic per sobre de la mitjana catalana.

Ara bé, aquest creixement no es tradueix de manera equitativa en el benestar de la població. L’informe evidencia una forta polarització socioeconòmica, especialment a la ciutat de Girona, amb diferències de fins a 76 punts entre barris en l’Índex Socioeconòmic Territorial.

En l’àmbit de la protecció social, es detecta una cobertura insuficient de la Renda Garantida de Ciutadania en diverses comarques, amb només 14 perceptors per cada 10.000 habitants, una de les xifres més baixes del país. Tot i això, el sistema de prestacions aconsegueix reduir la desigualtat en un 30,9%, principalment gràcies a les pensions.

La realitat demogràfica també és clau per entendre el moment actual. La població estrangera representa ja el 21,9% a la demarcació —amb pics del 25% a l’Alt Empordà— i esdevé essencial per frenar l’envelliment i sostenir el mercat laboral i el sistema de benestar.

Pel que fa al mercat laboral, Girona presenta una de les taxes d’ocupació més baixes de Catalunya (56,3%) i una taxa d’atur del 8,4%, en un context marcat per la dependència del turisme, que genera activitat però també precarietat i estacionalitat.

Un dels factors que més tensiona el territori és el mercat de l’habitatge. Tot i que el preu mitjà del lloguer (677 euros mensuals) es manté per sota de la mitjana catalana, la forta pressió turística complica l’accés a un habitatge digne. La demarcació concentra el 43,4% de les places d’habitatge d’ús turístic de Catalunya, especialment al Baix i Alt Empordà.

Durant la presentació, la consellera Martínez Bravo ha subratllat que l’informe és una eina clau per “detectar i prioritzar les necessitats socials” i ha advertit que la desigualtat de renda continua sent un dels grans reptes del país. En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’impulsar polítiques arrelades al territori per reforçar la cohesió social.

L’acte, celebrat a Girona, ha reunit representants del món acadèmic i social, que han coincidit en la urgència d’afrontar aquests desequilibris per garantir un desenvolupament més just en una demarcació que creix econòmicament, però on aquest creixement no arriba de la mateixa manera a tota la població.

Autor: Redacció