L’Agència Catalana de la Joventut afirma en un estudi que cal un canvi de paradigma per combatre el racisme estructural a Catalunya

L’Agència Catalana de la Joventut ha presentat l’estudi Racisme i joventut a Catalunya. Una anàlisi qualitativa des de la perspectiva interseccional, que analitza l’experiència de joves racialitzats al país i conclou que cal un canvi de paradigma per abordar el racisme estructural a Catalunya.

Segons aquest estudi, presentat durant la jornada Joves, racialització i resistències: experiències de racisme a Catalunya al Museu d’Història de Catalunya, el racisme no es limita a actituds individuals, sinó que forma part d’un fenomen estructural que afecta diferents àmbits de la vida social. La investigació s’ha elaborat a partir d’entrevistes i grups de discussió amb 53 joves racialitzats d’entre 16 i 30 anys d’arreu de Catalunya, així com amb sis persones expertes de l’Administració i d’entitats socials.

Segons aquest estudi, el racisme es manifesta en diferents espais com l’àmbit educatiu, el mercat laboral, l’accés a l’habitatge o els serveis públics, així com en situacions de perfilació racial en determinades actuacions policials. L’informe assenyala que moltes persones joves perceben que els drets formals no sempre es tradueixen en una igualtat real d’oportunitats.

Segons aquest estudi, aquestes situacions generen conseqüències emocionals importants en el jovent afectat, com ara frustració, por, ràbia o esgotament, que poden derivar en estrès racial crònic i afectar l’autoestima i la salut mental.

L’informe també analitza les estratègies que el jovent racialitzat utilitza per fer front a aquestes experiències. Segons aquest estudi, alguns joves opten pel camuflatge identitari o la gestió de l’aparença per evitar situacions discriminatòries, mentre que altres busquen suport en xarxes familiars i comunitàries o creen espais propis i segurs.

Segons aquest estudi, amb el pas del temps també apareixen estratègies més actives, com la denúncia pública del racisme, la reivindicació de drets o la confrontació directa davant situacions discriminatòries, tot i que la denúncia formal continua sent minoritària.

Pel que fa a les propostes d’actuació, segons aquest estudi és necessari reconèixer explícitament el caràcter estructural del racisme, augmentar la presència de persones racialitzades a les institucions públiques —especialment en espais de decisió— i reforçar la formació antiracista dins de l’Administració.

Segons aquest estudi, també cal millorar els mecanismes de denúncia i control, així com donar suport a les estructures comunitàries i als espais autoorganitzats que impulsa el mateix jovent per fer front al racisme.

La secretària de Cicles de Vida i Ciutadania del Departament de Drets Socials i Inclusió, Teresa Llorens, ha destacat que l’estudi és una eina important per avançar cap a institucions més inclusives i una societat més justa, subratllant que reconèixer el racisme com a problema estructural és el primer pas per combatre’l.

Autor: Redacció