El Saló de Plens de Figueres es renova amb obres d’artistes que van desafiar el franquisme

El Ajuntament de Figueres ha renovat part de la decoració artística del Saló de Plens amb la incorporació de quatre obres d’artistes vinculats a la Primera Manifestació Pictòrica d’Art Contemporani Empordanès de 1960, creadors que van apostar per llenguatges estètics avançats en plena dictadura franquista.

Les noves peces substitueixen cinc quadres –la majoria del Grup 69– que han estat retornats al Museu de l’Empordà amb motiu de la reorganització i presentació de noves col·leccions del museu. Tot i els canvis, l’obra “Figueres escolta el vent mirant a mar”, de l’artista empordanès Josep Ministral, continuarà presidint la sala.

Resistència artística i renovació estètica

Les obres incorporades provenen del fons del Museu de l’Empordà i són: “Abstracció còsmica” (1964), d’Evarist Vallès; “Sobre un tema de J. S. Bach” (1972), de Bartomeu Massot; “Composició” (1968), de Joan Sibecas; i “Composició” (1972), de Joan Puig Manera.

Segons ha explicat la regidora de Cultura i historiadora de l’art, Mariona Seguranyes, el fil conductor d’aquestes obres és la voluntat de trencar amb la figuració convencional complaent amb el règim franquista i apostar per estètiques progressistes i no figuratives, influïdes pels corrents artístics europeus, especialment procedents de París.

Aquests artistes representen el relleu històric de l’escola empordanesa i van marcar una renovació profunda del panorama artístic local. En el cas de Joan Puig Manera, es destaca fins i tot el seu avançament en la creació d’art cinètic.

Retorn d’obres del Grup 69

Les cinc obres retirades del Saló de Plens, ubicades fins ara als laterals de la sala, corresponen majoritàriament al Grup 69: “Tramuntana”, de Ramon Pujol Boira; “Imatge del subconscient”, de Daniel Lleixà; dues obres titulades “Paisatge”, de Lluís Roura i Ricard Anson; i “Els amants del teatre”, d’Alícia Viñas.

Amb aquesta renovació, el consistori posa en valor una generació d’artistes que van simbolitzar la resistència cultural en temps de dictadura i reforça el vincle entre la institució i el patrimoni artístic empordanès.

Autor: Redacció