Entrevista a Susana Sala, presidenta comarcal d’Aliança Catalana a la Garrotxa

En un moment de debat intens sobre seguretat, habitatge, creixement demogràfic i pressió sobre els serveis públics, la Garrotxa no és aliena a les tensions que viuen moltes comarques interiors del país. En aquesta entrevista, Susana Sala, presidenta comarcal d’Aliança Catalana a la Garrotxa, exposa la seva diagnosi sobre la situació actual del territori, critica la gestió de les administracions i defensa un canvi de rumb polític. Sala parla de desconnexió institucional, de la necessitat —segons afirma— de posar límits i planificar millor els recursos, i apel·la a un discurs que defineix com a clar i directe davant el que considera una realitat que no sempre coincideix amb el relat oficial.

La Garrotxa sovint queda fora del focus mediàtic. Quin és, segons vostè, l'estat real de la comarca més enllà del relat institucional?

La Garrotxa té molta capacitat, però està cansada. Hi ha una distància evident entre el discurs oficial i la realitat quotidiana de molts veïns, especialment en inseguretat, habitatge, serveis i oportunitats de futur. La nostra responsabilitat com a partit és posar sobre la taula les necessitats de la comarca i treballar per un canvi real.

Com valora la gestió política que s'està fent des dels ajuntaments i les administracions supramunicipals davant els problemes quotidians dels veïns?

Sincerament, la sensació que tinc és que les administracions van tard i sovint desconnectades del que passa al carrer. Crec que falta més sentit comú i menys política de despatx; més trepitjar els carrers i escoltar la gent. Això és el que jo i el partit defensem: posar per davant el veí de tota la vida, les famílies que treballen i els petits negocis que aixequen la comarca cada dia.

Creu que hi ha una desconnexió entre la classe política i el que realment passa als carrers dels municipis de la Garrotxa?

Sí, hi ha una desconnexió. La gent vol solucions i tenim la sensació que els que governen viuen en un altre món. La política parla de valors, drets i models, però la gent parla de convivència, ordre i seguretat. Les decisions es prenen lluny i el discurs oficial no reflecteix el desgavell que, segons molts veïns, es viu sobre el terreny.

El creixement demogràfic i els canvis socials estan generant tensió en serveis públics i convivència. S'està parlant prou clar d'aquest tema?

Parlar clar no vol dir assenyalar ningú ni crear conflicte. Vol dir reconèixer que els serveis tenen un topall i que la convivència s’ha de cuidar amb normes clares per a tothom. Fins fa poc, Aliança Catalana era l’únic partit que s’havia fet ressò del malestar d’una part de la població davant el creixement immigratori que consideren descontrolat. Nosaltres volem acció i no promeses buides.

L'habitatge, la pressió sobre els serveis socials i la manca de recursos són problemes recurrents. Per què costa tant afrontar-los amb decisions valentes?

Les decisions valentes passen per posar límits. Es tracta de gestionar millor, planificar i assegurar que els serveis públics no es desbordin. En comptes d’ordenar i planificar amb criteris clars, sovint s’ha anat improvisant. L’habitatge és limitat, els recursos socials també, i la població creix més de pressa del que podem assumir.

Quin diagnòstic fa de l'estat actual de la sanitat, l'educació i el transport públic a la comarca? Estan al nivell que mereix la ciutadania?

Tot el sistema està tensionat. No és que els professionals no facin bé la seva feina —al contrari, fan més del que poden—, però quan una comarca creix de manera ràpida i no hi ha una planificació proporcional de recursos, els serveis es saturen. No es pot permetre un creixement desmesurat de la població sense assegurar abans que hi ha estructura suficient per absorbir-lo.

Considera que la Garrotxa, com moltes comarques interiors, pateix anys de deixadesa i manca d'inversió per part de les administracions?

La manca d’inversió es nota en serveis que van al límit i en projectes que s’eternitzen. La gent de la Garrotxa vol una sanitat propera i àgil, una educació de qualitat i un transport que connecti. Enllaçant amb això, i posant com a exemple el tema de la variant, que realment és necessària, s’ha optat per un projecte car i, al nostre entendre, poc respectuós amb l’entorn.

A Olot, cada cop hi ha més veus que alerten d'un empitjorament de la seguretat i de la percepció d'inseguretat. Comparteix aquesta preocupació i què creu que s'està fent malament?

Els cossos de seguretat no disposen de totes les eines necessàries per portar a terme la seva tasca. Durant anys, els partits que han governat han tingut majoria i capacitat per canviar lleis, reforçar i adaptar normes a la realitat canviant. El Parlament és per a això. Crec que la seguretat ha de ser una prioritat real. Sense seguretat no hi ha convivència i sense convivència no hi ha poble.

Com s'explica que cada cop més ciutadans que abans confiaven en partits tradicionals se sentin ara més identificats amb Aliança Catalana?

Soc nova en política i no ho amago, però una cosa és ser novell i una altra de molt diferent és ser ingènua. Aliança Catalana és un partit ferm, honest i enèrgic que reclama seny, ordre i sentit comú. La gent fa el pas perquè fins ara cap partit havia transmès, al seu parer, la seguretat, l’esperança i la claredat que necessita el nostre país.

Quin missatge adreçaria als veïns de la Garrotxa que tenen la sensació que els problemes s'arrosseguen anys rere any sense solucions reals?

Aliança Catalana venim de la vida real. Rebutgem aquest sistema polític tancat i defensem la voluntat popular. Tenir principis no és cap insult; dir el que penses no és odi, és valentia. Defensar el teu país és un orgull. La gent parla molt i critica, però pocs s’atreveixen a plantar-se i dir les coses clares. Nosaltres sí. I si a algú li molesta, ho respectem, però no deixarem de ser qui som per agradar a tothom. No demanem permís per pensar i defensar el que creiem. Això és el que connecta amb la gent: autenticitat, coherència i coratge. No és només política, és dignitat. I la dignitat d’un poble no es negocia. Aliança Catalana està marcant, segons la nostra visió, un abans i un després en la història de la política catalana.

Autor: Redacció