Avui, 27 de març, és el Dia Mundial de Teatre. Un dia especial, sí, però, per mi, ho és cada dia i cada dia celebro que estimo aquest art tan noble, pur i enriquidor. El teatre és un vehicle, un instrument d’harmonització entre el text i l’actor, l’armadura per defugir dels impertorbables designis d’una etapa on la digitalització ocupa un lloc privilegiat mentre el teatre, entre d’altres arts escèniques, queda relegat a una posició menystinguda i poc valorada.

El teatre és un estil de vida, un mirall per on s’hi reflecteixen les insuficiències, preocupacions i problemàtiques d’una societat que viu aferrada a la pantalla i no s’adona que la vertadera essència de l’art rau en la bellesa del moviment, en la reflexió i l’escenificació del que som i hem estat. El teatre és la posada en escena de mil històries, mil instants que no es tornaran a repetir mai més perquè, precisament, el teatre es nodreix de l’exclusivitat del moment, de la vivència i la transmissió d’uns sentiments i emocions que a la següent funció s’expressaran d’una altra manera.

Avui, 27 de març, sento la necessitat de publicar una humil declaració d’intencions com a jove actor que vol dedicar-se al teatre. Sí, sé el que comporta, les persones es prenen aquesta professió com un passatemps. No ens entenen. El teatre és molt més que això. Visc amb el teatre dia rere dia i quan sóc dalt d’un escenari em sento omplert i feliç. Gràcies a tots aquells amics i familiars que em recolzen i em donen empenta per seguir traçant un camí apassionant. Quan era molt petit, la meva germana em va dir: “viu, sense fer mal a ningú, però viu!”. Ella m’ha ensenyat a estimar el teatre com l’estimo i ara, més que mai, tinc la il·lusió i la força per VIURE i ser el que vull: actor.