El sistema educatiu català afronta una de les crisis més profundes de les darreres dècades. Centres educatius, docents i famílies alerten d’un descens sostingut del nivell acadèmic, atribuït a reformes pedagògiques mal aplicades, falta de recursos i canvis socials accelerats. Models competencials que no acaben de funcionar, inclusió sense mitjans, excés de tecnologia a l’aula i una pèrdua generalitzada de la cultura de l’esforç són alguns dels elements que experts i professionals assenyalen com a responsables del deteriorament. Aquesta és l’anàlisi dels factors que expliquen per què el sistema mostra símptomes evidents de fracàs.
-
Models pedagògics basats en competències i projectes
És cert que afavoreixen un aprenentatge més significatiu, connectat amb la realitat, fomenten habilitats transversals (pensament crític, comunicació, col·laboració) i poden millorar la motivació d’alguns alumnes. Però, quan s’apliquen malament, deriven en una pèrdua de rigor i de continguts. No tot el professorat està format per implementar-los adequadament, i l’avaluació esdevé complexa i sovint poc precisa. -
Ensenyament col·laboratiu i no competitiu
Pot reduir l’ansietat i millorar el clima a l’aula, alhora que promou valors com la solidaritat i el respecte. Tanmateix, sense un bon equilibri amb l’exigència, pot fomentar la conformitat amb el mínim esforç. El món laboral i social és competitiu, i no preparar els alumnes per aquest entorn pot ser contraproduent per al seu futur. Aquest és un dels punts on més clarament es detecta la influència ideològica. -
Ús de tecnologies sense control
Ordinadors, tauletes i mòbils poden ampliar l’accés a recursos i permetre un aprenentatge més adaptat al ritme individual. Però, sense criteris clars i formació digital, afavoreixen la distracció, la superficialitat i la pèrdua d’atenció sostinguda. És imprescindible establir normes d’ús i capacitar docents i alumnes. Actualment, la Generalitat ha començat a corregir aquest excés. -
Inclusió i atenció a la diversitat
Són objectius imprescindibles, però sense recursos, personal especialitzat i temps, l’aula inclusiva es converteix en una càrrega per al docent i pot afectar el ritme de la resta d’alumnes. Les adaptacions mal plantejades poden abaixar el nivell global. La inclusió ha de ser real, ben dotada i viable, no una simple declaració de principis. -
Diversitat cultural i immigració
Moltes escoles han viscut una transformació profunda en la composició del seu alumnat. Això comporta reptes: barreres lingüístiques, diferències de valors i dificultats d’adaptació. Sense programes específics i un projecte cultural clar (llengua i valors compartits), apareixen riscos de guetització i pèrdua de nivell acadèmic. -
Substitució de l’esforç i la memorització per objectius mínims
És un dels factors més greus. Sense cultura de l’exigència, de l’esforç i de la constància, qualsevol model pedagògic queda buit. L’aprenentatge requereix memòria, repetició i disciplina. Cal recuperar el valor de l’excel·lència, sense caure en models autoritaris del passat.
Altres factors rellevants
Infrafinançament del sistema educatiu, precarietat del professorat i manca de reconeixement social, desconnexió entre escola i famílies, i l’impacte de canvis socials profunds (tecnologies, immediatesa, crisi d’autoritat...).
Autor: Narcís Oliveres
Radio en directo
