Veritats i mentides sobre la immigració

Sí, Catalunya necessita immigració, però no en la quantitat descontrolada que arriba actualment. Les necessitats laborals es podrien cobrir amb contractes en origen i sistemes de quotes, una fórmula més coherent i planificada.
Si comparem les dades de gener de 2024 —650.000 immigrants afiliats a la Seguretat Social davant 1.444.192 estrangers residents— veiem que prop del 60% no treballa, però igualment generen despesa pública en ajudes i subsidis.
A escala estatal, la tendència és similar: 2.971.811 afiliats estrangers (febrer 2025) sobre 6.947.711 residents (abril 2025). Malgrat això, el govern continua afirmant que cal “un milió més d’immigrants anuals” per sostenir les pensions.

2) Immigració i delinqüència

Les estadístiques oficials evidencien una relació entre immigració i delinqüència, malgrat els intents de blanquejar-ne les dades. Segons IDESCAT (2024):
— Població penitenciària espanyola: 3.994 persones (sobre 8.000.000 habitants)
— Població penitenciària estrangera: 4.048 persones (sobre 1.444.192 residents)
La desproporció és clara i fàcilment comprovable.

3) La immigració és enriquiment cultural?

És difícil sostenir que persones procedents de països fallits o cultures amb nivells molt inferiors de desenvolupament democràtic, científic i tecnològic suposin un enriquiment cultural per a societats occidentals avançades. El contrast de valors, estructures socials i models culturals és profund i sovint incompatible.

4) El gran negoci al voltant de la immigració

La immigració s’ha convertit en un negoci molt rendible per a partits polítics, ONG, assessories, despatxos d’advocats especialitzats i empresaris que aprofiten aquesta mà d’obra barata.
Per als contribuents, en canvi, és un negoci ruïnós: l’Estat dedica enormes quantitats de diners a ajudes i prestacions destinades a col·lectius que sovint reben més facilitats que la població autòctona.

5) El català està en perill per causa de la immigració?

Sí. Abans de 1950, el 90% de Catalunya era catalanoparlant; el 2025, només ho és el 32,6%. La immersió lingüística ha fracassat i el castellà s’ha imposat com a llengua dominant.
Les noves onades migratòries del Tercer Món acceleraren encara més aquesta regressió, ja que molts nouvinguts veuen el català com una llengua prescindible.

6) Els immigrants col·lapsen la sanitat i l’escola?

Sí. Catalunya té actualment 8 milions d’habitants, però manté pràcticament els mateixos recursos sanitaris i educatius que quan en tenia 6 milions. És impossible absorbir aquest increment sense que els serveis públics se saturin.
CAPs desbordats, llistes d’espera massa llargues i aules massificades en són les conseqüències més evidents.

Autor: Narcís Oliveres