Jordi Amela : “Si parlem d'independència, no tinc cap problema a pactar amb el diable si cal”

Jordi Amela, nascut a Barcelona fa 57 anys, és empresari en el sector d’esdeveniments i projectes digitals. Des de l’octubre de 2024, exerceix com a president comarcal del Barcelonès d’Aliança Catalana. Ara contesta el test ràpid de Girona Notícies sobre els seus gustos personals i interessos com a polític i com a ciutadà.

Un referent polític?

Jordi Pujol. Teníem objectius políticament diferents, però el seu tarannà s'adiu amb la meva forma de fer i pensar.

Un llibre o un disc que t'hagi marcat?

Sense cap mena de dubte, Tubular bells de Mike Oldfield.

Un lloc per fer esmorzar de forquilla a Barcelona?

La Masia, un petit bar molt antic al carrer Elisabets de Barcelona. Recomano el bacallà.

Equip de futbol preferit?

El Barça. Soc molt culé, i de fet soc soci.

Quina cançó tens en bucle últimament?

Hi ha una cançó, que de fet és una versió de Simon & Garfunkel de The sound of silence interpretada per una banda que es diu Disturbed. Val molt la pena, si no la coneixeu.

Una causa que t'emocioni o et mobilitzi especialment?

Aquesta és molt fàcil: Catalunya és la meva gran preocupació en aquest moment.

Si poguessis canviar només una cosa del sistema polític català, quina seria?

Aconseguir que torni la confiança dels ciutadans a la classe política. Ens hem acostumat massa a no saber exactament què votem. Ara em ve a la memòria una frase que deia 'si voleu fer fora Colau, voteu Valls' i ja sabem per què va servir el vot del senyor Valls. Penso que ha de tornar la coherència a la política i només així podem captar un altre cop la confiança dels ciutadans. Que per cert jo soc un ciutadà i és el que m'ha fet pensar que podia millorar les coses.

Un adjectiu amb què et definiries políticament?

Ferm en les meves conviccions.

Series capaç de pactar amb algú que pensa radicalment diferent de tu? Per què?

Seria complicat trobar un espai per a la negociació, però si l'objectiu s'ho val, no tinc cap problema a arribar a acords amb aquells amb qui ens podem ajudar per aconseguir objectius importants pel col·lectiu. Si parlem d'independència, no tinc cap problema a pactar amb el diable si cal.

Què respondries a qui diu que Aliança Catalana és només un fenomen rural?

Li diria que està equivocat. Jo mateix soc de ciutat. Penso que Aliança Catalana és un fenomen nacional i un fenomen absolutament imprescindible per assolir la sobirania total.

Plataforma preferida per informar-te: diari, xarxes, ràdio o televisió?

Doncs bàsicament ràdio, m'agrada molt la ràdio, escolto RAC1 encara que hi hagi coses amb les quals no estic gens d'acord. Les xarxes les miro molt i televisió no la miro, sincerament. Abans mirava TV3, però és absolutament infumable.

Una frase o lema que t'acompanyi?

Una frase que em deia sempre la meva mare: farem pel que ens trobarem.

Què t'ha empès a implicar-te políticament?

Pensar que el que no em faci jo no m'ho farà ningú. Animo tothom a què en lloc de queixar-se que és el que jo feia sempre, participi activament en la política i si pot ser, en el projecte d'Aliança Catalana.

T'imagines com a regidor o diputat en un futur pròxim?

I tant que m'ho imagino. M'imagino com a batlle de la ciutat de Barcelona, per tant, imaginació al poder.

Quin és el teu racó preferit del Barcelonès per desconnectar?

M'agrada molt anar a la carretera de les Aigües. Qualsevol racó enfocat cap a Barcelona em genera tranquil·litat i sobretot, una cosa molt important, perspectiva a l'hora d'afrontar les escomeses que ens han de venir.

Autor: Redacció