Amb l’entrada en vigor aquest dimarts 20 de maig del nou Reglament d’Estrangeria, es preveu un impuls sense precedents en la regularització de persones migrants a Catalunya. Segons les previsions, més de 50.000 persones podrien veure regularitzada la seva situació administrativa al llarg del 2025, gràcies a una flexibilització de les condicions d’accés a l’autorització de residència i treball per arrelament.
El nou reglament redefineix i amplia les figures d’arrelament —que ja eren la principal via de regularització— i introdueix canvis que agilitzen els tràmits i obren noves oportunitats. Entre les novetats més destacades hi ha la reducció del període mínim de residència de tres a dos anys per a l’arrelament sociolaboral, la rebaixa del nombre d’hores mínimes per a l’oferta de feina (de 30 a 20 hores setmanals) i l’eliminació de l’informe previ d’arrelament, que sovint endarreria o feia inviable la tramitació.
A més, s’incorporen noves figures com l’arrelament per segona oportunitat, adreçat a persones que ja han estat en situació regular anteriorment i que han perdut els papers, o el permís provisional de treball per a familiars de ciutadans espanyols, que ara es podrà concedir des del moment de la sol·licitud, sense esperar a la resolució.
Segons LLEAL TULSÀ ASSESSORS, un despatx especialitzat en estrangeria a Girona, “aquesta reforma marca un abans i un després en la política migratòria, perquè no només amplia els drets, sinó que facilita realment l’accés a la regularització de col·lectius que, fins ara, quedaven fora per qüestions purament administratives o burocràtiques”. Afirmen que les consultes i demandes d’informació s’han multiplicat des de l’anunci del nou reglament, i preveuen un fort increment en la presentació de sol·licituds d’aquí a final d’any.
Segons dades oficials, a Catalunya hi havia 68.624 autoritzacions de residència en vigor per arrelament a finals del 2024, amb un increment notable respecte a l’any anterior. Només a la demarcació de Girona, les xifres es van duplicar, arribant a 8.093 autoritzacions (un 101,4% més que el 2023). A tot l’Estat, es va arribar a les 313.075 autoritzacions, sent l’arrelament familiar la via més utilitzada (un 61% del total).
Des de LLEAL TULSÀ ASSESSORS destaquen també que la majoria dels permisos contemplats pel nou reglament inclouran autorització per treballar, tot i que no tots ho fan de manera automàtica. En són excepció, per exemple, les estades per estudis no superiors o els permisos de residència no lucrativa, que no habiliten per treballar, com recorden des del despatx. En el cas de l’arrelament socioformatiu, es limita a 30 hores setmanals, amb la possibilitat d’ampliació segons el tipus de contracte o formació acreditada.
El sector social i jurídic ha valorat molt positivament aquesta reforma, que consideren un pas endavant per donar resposta a la realitat de milers de persones atrapades en situacions d’irregularitat per motius administratius. Ara, el repte principal serà garantir que l’aplicació del nou reglament sigui àgil, eficaç i homogènia arreu del territori, evitant interpretacions dispars segons la província i assegurant la igualtat d’oportunitats per a tothom.
Autor: Redacció











Radio en directo


