La col·lecció Santos Torroella: Molts interrogants sense resposta.

Fa La proposta feta per l’alcalde de Girona d’adquirir amb fons municipals la col•lecció d’art del crític Rafael Santos-Torroella per un preu de gairebé 4 milions d’euros i instal•lar-la a la ‘Casa Pastors’ de Girona, antiga Audiència, ha donat lloc a un seguit d’interessants debats sobre les polítiques culturals a la ciutat, sobre els reptes del món de l’art a Girona i sobre la promoció del turisme cultural, que cal celebrar. Arrel de la proposta, els grups municipals i la ciutat hem sabut que l’alcalde es proposa crear un nou Museu a Girona, un “Centre d’Art Contemporani”, però, de moment, tot el que envolta la proposta són grans interrogants. Trobar en aquests moments de 10 a 12 milions d’euros per destinar al projecte (rehabilitació de la casa i compra de la col•lecció), a més, no és fàcil, i la Generalitat, de moment, malgrat el que es pugui especular, no ha ofert a la ciutat cap possible via de finançament pel projecte.

CiU va triar governar en minoria en aquest mandat, necessita el suport d’almenys algun dels altres grups per tirar endavant la compra. Des del nostre grup municipal, quan se’ns va demanar aquest suport per l’adquisició, per responsabilitat vàrem iniciar una anàlisi molt acurada del tema. Cultura i educació són elements centrals del nostre projecte de ciutat, com ho han estat pels governs de progrés de les darreres dècades de l’Ajuntament de Girona. Per tant, no podem deixar de valorar amb molt deteniment una proposta d’aquestes característiques i veure amb simpatia la possibilitat de disposar a la ciutat d’un patrimoni valuós com aquest que ens ocupa. Ara bé, des del primer moment ens sorgeixen enormes dubtes que, de moment, no ens ha aclarit l’equip de govern. Per això hem reiterat la petició de més informació i de dictàmens experts. Per donar lloc a un debat obert que creiem imprescindible hem proposat la creació d’una “Comissió informativa municipal especial i pública sobre la compra del fons Santos Torroella, perquè l’equip de govern pugui donar a conèixer en detall la seva proposta i perquè es  propicií la compareixença pública d’experts. Tot plegat ha de permetre aclarir alguns dels importants interrogants suscitats: És aquest el moment adequat per emprendre un projecte com aquest? De quina mena de projecte estem parlant? És prudent i viable fer-ho en solitari? Amb quins objectius culturals pels gironins i pels visitants? Quines complementarietats i sinèrgies s’establiran amb els centres existents? Quins costos d’inversió i quins costos anuals suposa aquest projecte? Què haurem de deixar de fer per poder-lo finançar? D’on sortiran els recursos? Si es vol fer un nou Centre, la primera inversió ha d’ésser la compra, en solitari, d’una col•lecció privada? Per què? No podem trobar altres fórmules i cercar companys de viatge, públics o privats, per una operació tant costosa? És adequat que, en un moment com l’actual, es dediquin fons públics a una adquisició com aquesta? I pel que fa a la col•lecció, atès que només disposem d’un únic informe de taxació fet per un galerista privat i no tenim cap dictamen de cap ens públic per contrastar-lo, estem segurs que estem parlant d’un preu just? No estarem començant la casa per la teulada sense tenir cap garantia de poder construir ni tan sols els fonaments? Per què, si l’agost de 2011 l’alcalde va dir que no es faria en tot el mandat el “Centre d’Art Contemporani-Bòlit”, del que ja tenim el projecte executiu, ara hi ha hagut aquest canvi que tot indica que suposarà més despesa? Com és possible que, en un moment en què la resposta a tantes demandes ciutadanes d’entitats de tota mena és “no hi ha diners”, de sobte en tinguem per fer aquesta compra? Si l’objectiu és d’atracció turística, qui ens confirma la capacitat d’atracció turística del projecte?

El nostre grup municipal va demanar, el mes de juliol, temps informació i un treball fet per especialistes independents que ens aclarís aquests interrogants i, evidentment, obrir un debat públic davant d’una proposta d’aquesta envergadura. De moment res d’això ens ha estat ofert. Per això hem tornat a demanar la retirada de la proposta del Ple de setembre. No podem ser corresponsables de decidir una despesa tan important, que compromet el 90% del pressupost d’inversió de la ciutat d’un any només per la compra, sense haver valorat molt bé el context i el projecte global. Volem saber molt més en què consisteix el projecte del nou “Centre d’Art contemporani de Girona”. Volem conèixer-ne els objectius, només així sabrem si és necessària la compra de la col•lecció, el valor cultural i artístic de la qual no discutim. Volem debatre  amb el sector de l’art i la cultura, i també de l’educació, al voltant de la proposta. Volem saber, també, lògicament, quina previsió d’inversió i de despesa anual es fa , perquè un nostre primer càlcul ens diu que, només per començar, calen uns 10 milions d’euros, entre la rehabilitació de la Casa, la compra de la col•lecció i l’engegada del projecte museogràfic. Avui no els tenim. I si els tinguéssim, caldria valorar amb molt deteniment si aquesta és la prioritat per promoure la cultura i l’educació a Girona. No podem engegar sense saber com finançarem una operació d’aquesta magnitud. Si per vestir aquest “sant”, hem de desvestir la resta de museus municipals, estarem fent una flac favor a la ciutat. Hi ha massa interrogants sobre aquesta qüestió perquè, de moment, ens hi puguem sumar.

En els darrers dos anys hem anat veient de forma reiterada que l’actual govern municipal improvisa contínuament. A hores d’ara ja és evident: no té projecte de ciutat. Sense un full de ruta, van sorgint propostes aïllades. Algunes només volen marcar distància amb el passat, altres acontentar  demandes de grups molt concrets. A més, la gestió econòmica que s’està fent mostra tendències molt preocupants: en dos anys ens hem menjat les reserves econòmiques que havia deixat el govern anterior i hem començat a gastar a l’avançada (més de 2 milions del pressupost de 2014 que encara no existeix, compromesos en el darrer Ple). A la vista d’aquesta trajectòria, el nostre grup, per responsabilitat, demana prudència i, de moment, molta més informació i debat. Nosaltres promourem aquesta reflexió pública.

Ens cal un govern municipal amb un projecte de ciutat que es concreti en propostes realistes i ambicioses alhora. I ens cal poder debatre a fons entre els representants de la ciutadania de diferents tendències,  i amb la ciutadania en general, sobre els temes importants de futur de la ciutat. Deu-Dotze milions d’euros de tots són, avui, pels gironins i gironines, molts diners, i , per sort, l’aritmètica del Ple obliga al govern a buscar suports. La ciutadania ho va decidir així, i hem de concloure dient que la seva decisió és sempre sàvia.

Pia Bosch i Codolà
Cap de l’Oposició i Portaveu del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Girona

Autor: Pia Bosch/GN