Opositors de les llibertats

Polítics amb escó al Parlament de Catalunya, que cobren del pressupost de la Generalitat, que jo i tots els catalans mantenim, i que són opositors a la voluntat d’una majoria de catalans, que amb deler aspiren a la llibertat de Catalunya; un cop han vist el resultat de la Via Catalana, i d’haver escoltat Carme Forcadell dir: “que Catalunya només té dues opcions: quedar-nos a Espanya i que ens anul·lin com a poble o lluitar per la independència”, diuen, com el PPC, que la solució és dialogar; dialogar amb qui?, perquè ara fa un any, Artur Mas ho va intentar, i li varen tancar la porta, i va optar per convocar eleccions per iniciar un nou procés,  que de moment estem més a prop de la independència que de la reconciliació amb el govern de l’Estat.

Diuen aquests mateixos opositors a la llibertat de Catalunya, i el PP de Madrid, que 1.600.000 ciutadans a la manifestació no és suficient per poder aspirar a una majoria, i que són molts més els contraris que s’han quedat a casa; això es fa servir, quan no es tenen arguments, com aquell que es pixa al llit i diu que sua; jo no he anat a la Via Catalana per dificultats de mobilitat (77anys), igual com tantes altres persones, que de ben segur es troben en situacions similars i de diferents edats, i per diferents motius, però que volen poder anar a votar “sí o no”, pel futur de Catalunya i dels seus descendents. De ben segur que ben sumats es podria triplicar els que varen participar a la Via Catalana , arreu de Catalunya.

Si les formacions polítiques, en què militen els opositors de les llibertats, tinguessin l’historial amb nota, tan sols de “suficient”, es podria entendre que la ideologia pot influir en les decisions de les persones; però defensar un PP i un PSOE, amb historials  de difícil qualificació, però que titllar de “corruptes” és una delicadesa, a mi, em sembla més una lluita per la cadira i la butxaca, que per la democràcia .

Jo crec que la democràcia també implica valorar l’objectivitat positiva i clamorosa d’una majoria de l’oposició, fent d’aquest reconeixement una eina per a la consolidació de la democràcia i del benestar de tothom que paga impostos.

Autor: Màrius Viella/GN