Al final sembla que s’ha imposat el sentit comú : S’ha resolt racionalment, científicament, l’enigma de si la cultura catalana només estaria representada a Frankfurt per escriptors que escriuen en català o si , també, hi serien convidats escriptors catalans que escriuen en castellà . La cultura i la literatura catalana, lògicament,vol dir - engloba – la que està escrita en la llengua de Pompeu Fabra ; de la mateixa manera que la cultura i la literatura francesa és la que està escrita en la llengua de Molière . Aquesta reafirmació de la normalitat, cultural i lingüística, per part dels directius de la Fira de Frankfurt es pot dir que representa quelcom molt positiu : és una autèntica reparació històrica d’una situació injusta i indigna contra el fet diferencial català . De tota manera, en ple segle XXI, la gran anomalia irracional és que encara, a l’Estat espanyol, hi hagi tanta gent - amb molt de pes polític, social i cultural - que no sap ni vol saber que és això de la literatura catalana . No hi ha dubte que encara, avui en dia, els catalans hem de fer un esforç sobrenatural per poder exercir de catalans amb tots els ets i uts. Els catalans cada dia hem de superar un munt d’exàmens i donar una pila d’explicacions per tal de poder viure com qualsevol poble normal d’arreu del món.