Passat, present i futur.

Si les diferents generacions d’obrers de la construcció –que la dècada de 1960 tenien la vaca agafada per les mamelles, i feien abús de la manca de mà d’obra per exigir sobresous de l’empresari amb l’amenaça d’anar a l’obra del costat, que tenia el cartell que anunciava la manca de personal– haguessin pensat que podien ser part dels protagonistes, dels problemes que ara han de suportar els néts i possiblement els besnéts, ben segur que molts farien un examen de consciència;personalment, com a xofer camioner en aquella època, vaig ser víctima en moltes ocasions d’aquests abusos, a l’hora de descarregar el material, que normalment tot era carregat i descarregat a mà. Era l’inici del boom turístic i immobiliari.

Però transcorreguts els últims quaranta anys d’especulació, corrupció, amiguisme i favoritisme, amb governs i la banca esclavitzats pel capitalisme, s’ha arribat a una situació de la qual, si el seny no hi posa de la seva part, serà molt difícil sortir i evitar el ball de bastons; perquè ja he dit més d’una vegada que quan el poble demana pa, vol dir que no tothom fa tots els àpats cada dia, i el més perillós és que els més perjudicats siguin els nens, nenes i adolescents, com passa en aquests moments, que les retallades en tots els sectors del benestar, fins i tot de la cultura (eina cabdal de la convivència i progrés dintre d’un estat), afecten molts milers de famílies, els impostos de les quals s’han fet servir per solucionar els problemes de la banca, que és la principal culpable de la crisi que ens envaeix, amb la col·laboració dels governs de torn.

Estic preocupat per si no es reforma la llei electoral de cara a les properes eleccions a la presidència del Govern de l’Estat; em fa basarda una coalició entre PP-PSOE, perquè estic convençut que cap dels dos podrà governar en solitari ni en minoria; si es produeix aquesta circumstància, jo pregunto: qui governarà?; quin govern tindrà l’Estat espanyol?; espero que a Catalunya ja haguem pres la decisió i s’hagi aconseguit poder caminar sense dependre de qui no ens estima, però sí que ens explota.

Font: GN

Autor: Màrius Viella