L’àmbit domèstic a l’Edat Mitjana, un espai de cura que cal reivindicar.

El passat divendres 24 de maig, en el marc del cicle de conferències Salut i Societat, ens va visitar des de la Universitat de Cantabria, la historiadora de la medicina Montserrat Cabré i Pairet, qui ens parlà sobre quin era el paper de les dones en la pràctica sanitària durant l’Edat Mitjana. Un període en el que es va regularitzar la formació i figura del professional sanitari, però que va significar un retrocés per les dones, donat que van ser excloses d’aquests nous espais de coneixement que eren les universitats. La conferenciant va fer palès com a l’Edat Mitjana pràcticament no hi havia dones reconegudes com a professionals sanitàries, ni tan sols llevadores.

Ara bé, a través de la iconografia de magnífiques miniatures i gravats de l’època, com també d’algunes fonts històriques, els assistents a la xerrada varem poder comprovar com, al contrari del que diuen alguns llibres d’història, la dona es fa omnipresent a l’esfera domèstica, on són les expertes en l’assistència al malalt. Cabré també va remarcar el fet que els hospitals medievals, una institució pensada per a malalts sense recursos familiars ni econòmics, són una còpia del que passava a l’espai domèstic. Es fa palès un panorama molt ric de situacions a les que es recorre abans d’arribar a l’Hospital, àmbits com cases de familiars, amics, hostalatges, etc., on les protagonistes d’aquesta assistència continuada són les dones, encarregades de gestionar l’atenció del malalt. Un reconeixement a la riquesa, importància i intensitat de l’activitat de la dona en la cura en l’àmbit quotidià, que no té un caràcter institucional, però que ha funcionat molt bé durant segles i que cal atorgar el valor i reconeixement que es mereix.

La presentació fou a càrrec del Dr. Joaquim M. Puigvert, Director de la Càtedra Martí Casals i Vicerector de relacions institucionals, societat i cultura de la UdG.