La crespèra és un mot aranès veí de crespèth i crespell, que remet a l’occità crespèl i al francès crêpe. Aquestes paraules fan referència a una mena de coca molt plana, truita o bunyol. L'origen etimològic prové del llatí "crispus", que significa "arrissat", descrivint l'aspecte que pren la massa en fregir-se. Hi ha una versió dolça coneguda com cresperes o pastères, que encara es fan a Gascunya per Carnestoltes o per Pasqua, i a la Vall d'Aran per Tots Sants. Segons el poble, aquests dolços s'anomenen pastères, crespèths o pascajons (també escrit pescajons). Els "pascaions" també es troben al Pallars.
El crespell, o crespa, és una part integral de les cuines occitana i catalana, i és compartit amb altres regions com Itàlia (crespelli de Toscana), França (crêpes, crespes en francès antic) i Anglaterra (on apareixen com cryspes o cryspels en el receptari "The Forme of Cury" del segle XIV). A Catalunya, els termes "crespa" i "crespell" estan àmpliament documentats en els receptaris medievals, com el "Libre de Sent Soví", on es descriu la recepta de crespells fregits amb llard i servits amb sucre.
En la seva versió dolça, el crespell és similar a les bunyetes nord-catalanes i les orelletes dels Països Catalans. A Occitània i la Vall d'Aran, també es fan creps dolços amb ingredients com sucre, poma, pasta de castanyes, melmelada, licors i mel. La farina utilitzada sol ser de blat, però també es pot fer servir farina de fajol i blat de moro. A Catalunya, els crespells es fan a la Garrotxa, Priorat, Ribagorça, etc., tant dolços com salats. A Menorca, el terme designa una pasta arrissada i farcida amb confitura.
Les crespères salades de la Vall d'Aran són similars a les "truites de farina" o "amb trampa", a les quals s'hi sol afegir cansalada, botifarra, etc. El crespèl, o crespèra, és una mena de truita de farina amb cansalada. Quan s'hi afegeixen patates, es converteix en truhada, un sinònim de crespèra. Truhada prové del mot aranès "truha", que significa patata. A la resta d'Occitània, també es fan crespes farcides amb carn capolada, formatge i musclos.
Ingredients
- 1 llenca de cansalada
- Oli o llard
- Aigua
- Llet
- Farina (uns 80 g aproximadament)
- Sal
- 1/4 kg de patates (aproximadament)
Elaboració
- Poseu una mica de llard o oli en una paella i sofregiu la cansalada tallada a talls.
- Afegiu-hi les patates pelades i tallades a rodanxes fines, com si fossin per truita. Feu-les enrossir una mica.
- Tireu-hi una barreja més o menys líquida feta amb llet, aigua, farina i un pols de sal.
- Deixeu-ho quallar i enrossir d'un costat, i gireu-ho per enrossir-ho de l'altre costat, com si fos una truita.
Notes
- Es pot fer servir farina de blat de moro (maizena) en comptes de farina de blat, ja que queda més fi.
- Si es vol més lleuger, es pot barrejar només amb aigua en lloc de llet.
- Els gascons diuen, i escriuen en grafia francesitzada, "Qu'ey eslat coum û crespèt", que significa "és inflat com un crespell".
Autor: Jaume Fàbrega
Radio en directo
