Ahir al vespre, l’Auditori de Girona va rebre una nova entrega dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que distingeix els millors treballs periodístics de l’any.

La celebració, impulsada per la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col•legi de periodistes de Catalunya,  va encetar el lliurament dels guardons amb un recordatori a Carolina Rahola, filla de Carles Rahola, que va morir el passat mes de gener. El record a la seva figura va esdevenir un homenatge a l’aportació de la família Rahola en un intent per cristal•litzar el periodisme enmig d’un episodi tèrbol de la història del feixisme. Tot seguit es va procedir a l’entrega dels premis remarcant l’alta participació d’enguany. El jurat va ser l’encarregat de seleccionar els guanyadors:

-    Millor treball informatiu o divulgatiu en TV:
Ivie Okudaye, una dona de carretera, de Marc Faro i Anna Teixidor.

-    Millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio:
Programa especial sobre els incendis de l’Empordà emès a Ràdio Girona-Cadena SER.

-    Millor treball informatiu o divulgatiu en premsa:
L’entrevista Cara a cara amb l’assassí en sèrie, de Tura Soler, publicada a El Punt Avui-

-    Millor fotografia publicada:
La sèrie de Joan Castro publicada a El Periódico “Gràcies, Josep” .

-    Millor informació digital:
“Els Bastards”, de Jordi Taulats, Jordi Camps i Marc Bataller.

-    Millor projecte sobre comunicació:
Tom Sharpe, un escriptor a la Costa Brava, de Marc Faro, Miquel Àngel Navajas i Anna Teixidor.

-    Millor iniciativa de comunicació institucional, que ha atorgat el premi a dos finalistes:
La revista Engega, del Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.
L’aplicació “Girona In, la ciutat a la butxaca”, de l’Ajuntament de Girona.

El món de la comunicació és un sector adulterat per la impudícia política que atansa la seva mà per oferir el deshonest i malaurat exercici de la manipulació ideològica. Aquesta pràctica ha propagat la llei del mercat als diferents mitjans, convertits en titelles de l’agitació política i econòmica que en censura la seva llibertat d’expressió. La infausta realitat que engoleix al periodisme és motiu de denúncia per mitjans de comunicació locals que es troben reforçats pel senderi i l’ètica professional. Els Premis Carles Rahola és una molt bona oportunitat per recordar que encara s’exerceix periodisme de qualitat en pro d’una salut democràtica i preservant el dret social a la informació.