Un dia de partit... amb el Girona Club Hoquei en la seva lluita per no baixar a segona divisió

Les modes són fenòmens majoritaris i en el món de l’esport també existeixen. En el cas de les comarques de Girona és ben conegut que ara mateix la moda és el Girona FC. Tot i això, a la ciutat de Girona hi competeixen dos equips de bàsquet i un d’hoquei a les màximes categories estatals. I aquest fet és quelcom molt destacable per una ciutat de 104.000 habitants, tot i que Girona representa un punt de centralitat que provoca un impacte a bona part de les comarques limítrofes. I un d’aquests 3 equips és el Garatge Plana Girona Club Hoquei (Girona CH), que ha estat l’únic equip de les comarques de Girona a la Parlem OK lliga, la lliga espanyola d’hoquei sobre patins.

Es respira a l’ambient, a fora i a dins del pavelló municipal de Palau 2, que aquest dissabte 25 de maig del 2024 és un dia important. I és que avui el Girona CH es juga contra el PAS Alcoi (País Valencià) la seva continuïtat a la primera divisió. Es tracta d’una eliminatòria a tres partits començada perdent a Alcoi. Així doncs, una nova derrota significaria el descens del Girona CH i una victòria forçaria el tercer i definitiu partit a la capital de l’Alcoià. La rebuda amb un mosaic amb el lema “Som-hi Girona” i l’animació dels 400 espectadors durant tot el partit són dignes del que hi ha en joc. Alhora, em crida l’atenció amb quina intensitat i emoció viuen el partit els jugadors de la base del club, tots equipats amb la seva samarreta del Girona CH.

Com sempre m’interesso per la sociologia de l’esport. Tot i que ara mateix el Girona CH no té cap penya des del club m’informen que s’està creant. Des de l’entitat són ambiciosos, el president del Girona CH, Eduard Recio, manifesta que “hem de fer créixer la base encara més perquè des de dins del club tinguem una bona massa social, però també hem de fer veure a la gent de Girona que som un club que portem el nom de la ciutat i ens hi sentim identificats”.

El president del Girona CH, Eduard Recio, preguntat sobre com es conviu amb el Girona FC, l’UNI Girona i el Bàsquet Girona respon, en declaracions a gironanoticies.com, que “som conscients que som l’equip petit. Ja només pel tema social, el futbol va primer, després va el bàsquet i després venen els altres esports. Tot i això, per nosaltres és un orgull que se’ns consideri un dels clubs importants de la ciutat. Que aquest 3 clubs hi siguin a nosaltres en facilita que se’ns reconegui allà on anem”. Recio fa una petició, “ens agradaria que la ciutat fes una aposta per l’esport, sobretot en infraestructura, i que aquesta llista de clubs pogués ser més llarga”.

A nivell esportiu el partit és igualat i amb molt de respecte per al rival. La primera part acaba amb empat a 0, però a la segona el Girona CH agafa una distància de dos gols que acabaran essent definitius tot i el gol alcoià a falta de 51 segons. Així doncs, tot queda pel tercer i definitiu partit a Alcoi.

Tot plegat una demostració de que viure intensament l’esport no és patrimoni del que surt més per la televisió ni del que aconsegueix vendre més samarretes gràcies al màrqueting. Sovint l’essència, l’experiència impactant o les emocions més intenses de l’esport les trobem en clubs com el Girona Hoquei Club. I és que els seus 387 socis empenyen amb passió i sinceritat el seu club sense esperar tenir un allau de m’agrades al seu Instagram.

Xavier Crehuet (Fontcoberta, Pla de l’Estany), politòleg i des de fa 20 anys col·labora amb diferents mitjans de comunicació

Twitter: @xavicrehuet

Autor: Xavier Crehuet