Avui 5.364.929 catalans estan cridats a les urnes per elegir els 8.910 regidors que compondran els plens dels 946 ajuntaments de Cayalunya. Es tracta de la tercera vegada que els catalans van a les urnes en poc temps, després del referèndum de l'Estatut i de les eleccions al Parlaments. Precisament, els partits polítics tenen por que això hagi provocat un cansament en els electors i temen que l'abstenció pugui ser alta. En qualsevol cas, ja no hi ha més temps i després de quinze dies en els que els acndidats han anunciat propostes i han mirat de convèncer els electors ha arribat l'hora d'anar a votar. A la ersta l'Estat, també hi ha eleccions autonòmiques en tretze comunitats i a la Vall d'Aran es renova el Conselh Generau. Després de la jornada de reflexió, molts ja tenen pensat el sentit del seu vot en les eleccions d'aquest diumenge però també és cert que encara hi ha molts indecisos. Aquest sector és el que han mirat de despertar els diferents partits polítics al llarg de la campanya electoral i, si ho han aconseguit o no, no ho sabrem fins aquesta nit. Els candidats van descansar ahir, la majoria passant el dia en família. A Catalunya han fet mans i mànigues per esperonar els més de 5.300.000 ciutadans que tenen dret a vot. El fantasma de l’abstenció preocupa a tothom i més encara després de les últimes cites, en què aquest fenomen ha estat corpori. Per trobar les eleccions municipals més concorregudes ens hem de remuntar fins a l'any 1987, fa vint anys justos, amb un índex del 68, 52%. Com a novetat, els d'avui són els primers comicis d'ençà de l'aprovació de la llei per la igualtat de dones i homes, que estableix llistes electorals paritàries. Dels catalans amb dret a vot, més de 100.000 resideixen a l'estranger, la majoria a França i l'Argentina. Sigui quina sigui la procedència, el vot servirà per escollir els 8.910 regidors i una vintena d'alcaldes d'elecció directa en els pobles més petits de Catalunya. Els nous ajuntaments i els seus alcaldes es constituiran oficialment el dissabte 16 de juny. Avui s'obren també 2.769 col·legis electorals i a tot Catalunya hi ha gairebé 8.500 taules (8.456). Els resultats d'aquestes elecccions també serviran per renovar les quatre diputacions provincials i els 1.032 consellers dels consells comarcals. D'altra banda, l'augment de la població a Catalunya es deixa notar en més de cent municipis que, en aquestes eleccions, incrementen el nombre de regidors, i és que Catalunya guanya 236.000 electors en comparació amb el 2003. La comarca amb menys electors és l'Alta Ribagorça, amb poc més de 4.000 persones amb dret a vot, i el municipi amb menys electors és Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, amb només 32. Els aranesos, a més de renovar ajuntaments, també voten el Consell General d'Aran. I a la resta de l'Estat, tretze comunitats autònomes, entre les quals hi ha el País Valencià i les Balears, també celebren avui eleccions autonòmiques. Al conjunt de l’Estat més de 592.000 ciutadans ja han dipositat el seu vot per correu. D’aquests, 24.461 voten a Catalunya, cosa que situa aquesta comunitat en el sisè lloc del rànquing de les que més gent ha votat per correu. Els Mossos han previst un dispositiu format per 3.500 agents que vetllaran per la seguretat als col·legis electorals amb l'ajuda de les policies locals.