Més de 500 persones omplen el castell de Calonge per veure el documental sobre Cristòfor Colom.

La incògnita sobre la relació de Cristòfor Colom amb Calonge va provocar que el pati d’armes del castell s’omplis per assistir a l’estrena del documental Colom i Calonge, una hipòtesi. Més 500 persones van assistir aquest dissabte a l’estrena d’aquest audiovisual i el pati d’armes es va omplir del tot per conèixer de primera mà la teoria que planteja que Colom podia ser calongí. Després de la projecció, que té una durada de 30 minuts, es va fer un col·loqui conduït pel periodista Francesc Sánchez Carcassés, en el que van participar l’historiador Jaume Aymar, que va desgranar alguns dels eixos d’aquesta teoria, Jaume Pahissa, de l’empresa Fem País que ha impulsat aquest projecte, i l’alcalde de Calonge, Jordi Soler.

El documental Colom i Calonge, una hipòtesi explica diversos indicis que relacionen el descobridor d’Amèrica amb Calonge, i que l’historiador Jaume Aymar ha estructurat en aquesta nova teoria sobre l’origen de l’almirall. Al llarg d’aquest documental la hipòtesi que es planteja afina fins i tot amb la possibilitat que Colom provenia d’una família de jueus conversos provinents d’Alemanya, assentats al mas Rotllan. Aquest audiovisual també estableix la relació amb la noblesa del territori.

Aquest documental ha estat rodat en diversos escenaris, com són el castell i l’església de Calonge, el nucli antic de Palamós o el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on Cristòfor Colom va ser rebut pels Reis Catòlics a la seva tornada d’Amèrica. En aquesta producció hi han participat els actors Joan Frank Charansonnet i Àngels Aymar.

 Colom i Calonge, una hipòtesi, és un projecte de Fem País TV i Tra Infografia, Alma Cubrae, Cromograma i l’Ajuntament de Calonge.

Jaume Aymar

La fonamentació històrica d’aquest documental ha estat a càrrec de Jaume Aymar i Ragolta (Barcelona, 1957), degà de la Facultat de Filosfía de la Universitat Ramon Llull. Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, l’any 1994 va promoure la fundació de Ràdio Estel, emissora que actualment dirigeix. És president de la Fundació Catalunya-Amèrica i fundador de l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral. També és rector de les parròquies del Sant Crist i Sant Francesc d'Assís de Badalona. En el camp de la recerca, és autor de nombrosos llibres i articles, i ha organitzat exposicions temporals i permanents. Entre els seus llibres destaquen 'Els secrets de Sa Bardissa' (2005), 'Gaudí i Verdaguer' (2002), 'La bellesa' (1995) i 'El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra' (1993).

Font: GN

Autor: Redacció