Un documental planteja que Cristòfor Colom podria ser calongí.

D’on era Cristòfor Colom? Com és que a l’antic retaule de l’església de Sant Martí de Calonge hi ha un relleu alegòric de la tornada de Colom després del descobriment d’Amèrica? Perquè Colom cita Colonya (Calonge) en una de les seves cartes? Quina relació tenia Cristòfor Colom amb la família Rotllan de Calonge? Era calongí? L’enigma sobre l’orígen de Cristòfor Colom  continua encara viu.

Ara un documental relaciona Colom amb el municipi de Calonge, llançant la hipòtesi que el descobridor d’Amèrica podria ser calongí o bé tenir els orígens familiars en aquest municipi. L’històriador Jaume Aymar llança aquesta hipòtesi en el documental que es presentarà el proper dissabte 13 d’octubre al pati d’armes del castell de Calonge, una hipòtesi que es basa en diversos indicis que Aymar posa sobre la taula després d’un llarg treball de recerca.

El plantejament sobre els orígens de Cristòfor Colom parteix de la teoria de la catalanitat de l’almirall, i inicia un viatge pels indicis que condueixen a relacionar Colom i Calonge. Aquesta teoria exposa que l’almirall hauria sortit del port de Palamós, en aquella època port reial, i que Aymar relaciona Palos amb una apócope de Palamós.         
 
Així, el documental Colom i Calonge, una hipòtesi posa sobre la taula nous indicis que aquest cop condueixen cap al descobriment d’un Cristòfor Colom jueu convers, o bé descendent de jueus conversos, emparentat amb la família Rotllan de Calonge i Badalona. Una de les cartes enviades per Colom durant el descobriment del nou món fa referència a Colonya, probablement Calonge, a la vegada que a través d’una fotografia de l’antic retaule de l’església de Sant Martí de Calonge, patrocinat pel Duc de Sessa, successor de Colom, s’hi ha pogut descobrir un relleu alegòric de la tornada de l’almirall després del descobriment d’Amèrica. 
 
Aquest documental ha estat rodat en diversos escenaris, com són el castell i l’església de Calonge, el nucli antic de Palamós o el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on Cristòfor Colom va ser rebut pels Reis Catòlics a la seva tornada d’Amèrica. En aquesta producció hi han participat els actors Joan Frank Charansonnet i Àngels Aymar.
 
Joan Frank Charansonnet.
En aquest documental interpreta el paper de Cristòfor Colom. Charansonnet ha participat com a actor en 16 películes sota la direcció, entre d’altres, de Carlos Saura, Daniel Calparsoro i Carlos Atanes, en 15 sèries de televisió com El cor de la ciutat, Hospital Central o La Riera, i en una dotzena d’obres de teatre. El 2005 va dirigir Glinka, de José Aranda, al Teatre Nacional Maiakovski de Moscú. Un any més tard va dirigir i protagonitzar la versión de El Arquitecto y el Emperador de Asiria, ha dirigitdos espectacles de gran formato per el Cirque du Soleil i Corporactiva. L’any 2009 s’estrena com a codirector de cine amb Ushima-next, i un any més tard dirigeix Regression. Ha protagonitzat la sèrie russa Dorogaia Masha Berezina, i en teatre ha participat en obres com Una comèdia DALÍrant, Quina vida, Ofici de gárgola, i Alquimia barroca, entre d’altres.
 
Àngels Aymar
L’actriu Àngels Aymar interpreta el personatge de la reina Isabel la Catòlica. Àngels Aymarés llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre (Barcelona, 1983). Actriu, dramaturga i directora d’escena, va ser autora resident del Teatre Nacional de Catalunya de 2006 al 2009. Ha escrit més d’una vintena d’obres de teatre guardonades, representades, traduïdes i publicades en diverses llengües. El seu teatre s’ha presentat a Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units. El 1992 la Generalitat de Catalunya li concedeix una beca per a una estada amb la companyia The Wilma Theater, Filadèlfia (EUA). El 2004  presenta La rialla inacabada a la FIL de Guadalajara (Mèxic). L’any 2005 rep l’ajut per a la creació d’escriptura d’un text dramàtic atorgat per la Institució de les Lletres Catalanes. Ha estat la primera dramaturga catalana convidada a participar en el Pen World Voices Festival NYC (2008). Un any més tard va estrenar l’obra Trueta al TNC i va presentar La Indiana a la Universidad de las Artes y las Letras de La Havana, Cuba.
 
Jaume Aymar
La fonamentació històrica d’aquest documental ha estat a càrrec de Jaume Aymar i Ragolta (Barcelona, 1957), degà de la Facultat de Filosfía de la Universitat Ramon Llull. Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, l’any 1994 va promoure la fundació de Ràdio Estel, emissora que actualment dirigeix. És president de la Fundació Catalunya-Amèrica i fundador de l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral. També és rector de les parròquies del Sant Crist i Sant Francesc d'Assís de Badalona. En el camp de la recerca, és autor de nombrosos llibres i articles, i ha organitzat exposicions temporals i permanents.Entre els seus llibres destaquen 'Els secrets de Sa Bardissa' (2005), 'Gaudí i Verdaguer' (2002), 'La bellesa' (1995) i 'El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra' (1993).
 
Colom i Calonge, una hipòtesi, és un projecte de Fem País TV, amb la participació de Tra Infografia, Alma Cubrae, Cromograma i l’Ajuntament de Calonge.

Font: GN

Autor: Redacció