Com afiliat a un sindicat professional de l’ensenyament i president del comitè d’empresa del meu centro educatiu rebutjo les retallades en educació, especialment les que afecten als professionals i al funcionament dels centres. Des del meu sindicat tractem de combatre aquestes mesures sense demanar nous esforços econòmics als treballadors, intentant que siguin transitòries i reversibles en el menor temps possible. Penso, sembla que està a la vista, que la majoria de la ciutadania està actuant amb grans dosis de responsabilitat que no ha de ser interpretada pels governants com una acceptació resignada de les decisions que estan prenent. Si es confonen en aquesta anàlisi, el conflicte social serà generalitzat. Considero que s’han d’exigir responsabilitats penals i civils als dirigents públics que han generat intencionadament un dèficit desorbitat.Que ha d’haver una major exigència al sistema financer per obligar-lo a restablir el crèdit. Cal una persecució inflexible al frau fiscal i l’economia submergida i una organització eficaç i eficient de l’administració pública suprimint tot d’innecessari (primes, dietes, etc) o que estigui duplicat. Amb aquestes mesures es reduiria el dèficit i es podria crear ocupació, que és el que necessitem. Però per aconseguir tot això no faré una vaga política promoguda pels que durant els anys en que s’ha gestat i madurat la crisis han estat vivint i tirant de beta.