CiU i PP s'han donat el sí vull l'u a l'altre almenys per aquest any. Així constarà en el diari de sessions del Parlament de Catalunya com també el rebuig total a les esmenes d'una oposició que ha tractat sense èxit que els perjudicats per les retallades i les pujades d'impostos no caiguessin en els més febles. El desconcert per l'acord entre CiU i PP és tan gran que molts dels seus respectius diputats encara no saben a canvi de què. CiU ha passat la prova dels pressupostos sense cedir res substancial en el capítol econòmic i li ha estalviat al seu electorat l'enrogiment de posar al costat de Sánchez-Camacho fent la ve baixa de victòria. Si pel PP és un èxit dir que sí a tot a canvi de més visibilitat mediàtica? sembla que ho hagi aconseguit, però és una estratègia a curt termini que no està atenent al promès en el seu programa electoral. En ell es parlava d'una baixada d'impostos, doncs ara resulta que el PP dóna suport a CiU en el manteniment de la pressió de l'IRPF a Catalunya i han rebutjat la instauració de l'impost de successions a les grans fortunes. També van prometre que lluitarien perquè al sector turístic no se li imposés cap taxa i ara es vanaglorien que l'han retardat fins a novembre. Van prometre també acabar amb el col•lapse en la xarxa viària i ara miren per un altre costat quan donen suport la supressió de descomptes en alguns peatges provocant retencions innecessàries, el que es tradueix en jornades de treball perdudes i més contaminació. Encara sort que ja no parlen de fer del Prat un hub internacional perquè farien morir del riure a més d'un si no fos pel drama de més de dos mil treballadors que han anat a l'atur per la bogeria nacionalista de Spanair. I com no, també van parlar i molt en campanya electoral sobre fer complir les sentències judicials en matèria lingüística, doncs ara ni rastre, o de promoure una cultura de qualitat i no ideologitzada, doncs tampoc. No complir el promès només té un nom, enganyar. Les gairebé dues-centes esmenes que ha presentat Ciutadans (C’s) es cenyeixen a l'establert en el seu programa electoral, per això els seus diputats han votat en contra de la pujada d'impostos indiscriminada, la partitocracia i la construcció nacional. El deute no es redueix a costa dels qui no poden pagar una escola o una sanitat privada. La salut, l'educació, la seguretat o la justícia són intocables, i per això hi ha una alternativa que passa per l'eliminació d'estructures polítiques com els consells comarcals que ens costen 560 milions d'euros, o reduir la desmesura en els mitjans de comunicació públics que ens costen prop de 300 milions. Al desprestigi de la política contribueixen partits i dirigents que juguen amb la memòria col•lectiva, Alicia Sánchez-Camacho ho practica i C’s li recordarà al seu electorat com i amb qui la presidenta popular va abandonar la seva solteria en 2012 . *Javi González Membre de l’Executiva de Ciutadans (C’s), responsable d’acció política