El tràfic de mercaderies al port de Palamós augmenta un 3%

El port de Palamós va assolir durant el 2022 un volum de mercaderia de 194.403 tones, una dada que suposa un creixement del 3% amb relació a l’exercici 2021, així com un increment del 36% si es compara amb el 2019. D’aquesta activitat comercial en destaca l’augment de dos productes dels mercats importadors, la pasta paper i els productes siderúrgics, mentre que la barita, que passa a ocupar el segon lloc, és la tercera mercaderia importada al port empordanès. D’altra banda, la biomassa i la colza, que es destinen al mercat exportador, mantenen les xifres similars a l’any anterior.

Pel que fa als tràfics, un 85% dels productes provenen del mercat importador, mentre que el 15% restant es destinen al mercat exportador. En concret, el volum de mercaderies assolit durant l’any passat es va distribuir de la següent manera: 71.251 tones de pasta de paper (37%); 61.597 tones de barita (32%); 32.199 tones de productes siderúrgics (16%); 17.230 tones de biomassa forestal (9%), i 12.126 tones de llavors de colza (6%).

La pasta de paper s’importa de països de Sud-amèrica, Nord-amèrica i Europa, i se n’elaboren productes com ara mocadors de paper, bolquers, compreses o paper higiènic, entre d’altres. La barita, per la seva banda, és un mineral que s’utilitza com a component per donar consistència a les pintures, blanquejar la ceràmica o donar resistència al vidre, entre altres aplicacions, i s’importa dels països del Magrib i de la Xina. Aquest tràfic s’ha recuperat a Palamós després de gairebé una dècada sense arribar (va tornar el 2021 i ha continuat el 2022).

Pel que fa als productes siderúrgics, es tracta sobretot de barres, tubs i perfils d’acer, materials usats principalment en la construcció. L’any passat incorporar un nou tràfic, els rotlles de paper, un producte que s’ha continuat important i que es fa servir, per exemple, per fer les teles metàl·liques d’acer per cobrir els talussos i evitar, així, les esllavissades. 

En el mercat exportador, la biomassa forestal s’exporta principalment a França i Itàlia, on les centrals elèctriques la transformen en energia verda. D’altra banda, les llavors de colza, una planta que es conrea al Baix Empordà, el Pla de l’Estany i Osona, s’exporta per via marítima al Regne Unit, França i els Països Baixos, on, entre altres, es transforma en biocombustible.

Autor: Redacció