Se sol dir que en les èpoques de crisi és quan es fan les grans fortunes i en termes general sembla ser cert, però per convertir les crisis en oportunitats s’exigeix ​​un diagnòstic precís de la situació, tenir les idees clares i voluntat de dur-les a terme . En aquest context, Europa es troba en una cruïlla de futur, fet que suposa una oportunitat per aprendre dels errors i per recuperar els principis que van inspirar la primera comunitat, que posteriorment han estat oblidats. Una comunitat que després de l’experiència traumàtica de dues tràgiques conteses havia entès, gràcies a la visió dels seus pares fundadors, Schuman, Adenauer i De Gasperi, que el continent era un contingut. Europa ha estat per història i per vocació una biografia de pobles amb una arrel comuna, els valors que es dedueixen de la presència cristiana. Aquests valors han donat vida a les societats europees i a les formes culturals i de benestar. Aquí està l'essencial de l'Europa a la que aquests dies ha al·ludit Sarkozy. Per contra el Parlament Europeu acaba d’aprovar l’avortament com a mesura de lluita contra la Sida, així no senyors europeus. Doncs abandonats els valors, l'Europa que estava cridada a coses grans s’està convertint en un complex sense identitat. Potser es pugui aplicar a Europa els que Torras i Bages va dir de Catalunya "Catalunya serà cristiana o no serà", "Europa serà ..."