Cameron és un personatge que, encara que per altres motius és notícia aquests dies, va tenir, per a mi, un excel.lent comportament ara fa 11 mesos. En vigílies de l'arribada de Benet XVI al Regne Unit, el setembre de l'any passat, el primer ministre David Cameron va voler oferir una benvinguda molt calorosa al Sant Pare. Per això va destacar l'enorme contribució que fa l'Església catòlica al desenvolupament de la societat i, davant minoritaris moviments laïcistes que intentaven alterar la visita amb el gastat argument que la religió és un assumpte privat, no va tenir complexes a admetre que la fe ens ajuda a construir una societat més forta. En finalitzar el viatge, el mateix Cameron va reconèixer que la fe forma part del teixit del seu país, que el Papa havia ofert un missatge a tots i cadascun dels britànics, independentment que professessin una fe o cap. La religió no és cap patologia sinó que pertany a l'essència mateixa de l'ésser humà i pot contribuir de forma decisiva al desenvolupament d'una sana societat plural. Tot i que el primer ministre Britànic no és sant de la meva devoció, reconec el que fa bé. "Al Cèsar el que és del Cèsar ..." Tant de bo! altres sàpiguen estar a la mateixa alçada. Dos mesos després, al novembre, Rodríguez Zapatero no va saber o no va voler estar a aquesta altura.