CARLES PUIGDEMONT ALCALDE DE LA CIUTAT DE GIRONA.

El recurs d'ERC per intentar obtenir representació a l'Ajuntament de Girona va endarrerir la constitució del nou consistori fins divendres passat. Des d'abans-d'ahir, per primer cop, CiU liderarà el projecte polític de la capital gironina, que des del 1979 havia estat en mans socialistes. Entre una cosa i l'altra, se li ha fet llarga l'espera fins a accedir oficialment a l'alcaldia? No. Ja havia comentat que si havíem esperat 32 anys, a Convergència i Unió no li venia de 20 dies més. Però sí que s'ha fet innecessàriament llarga, perquè un cas com aquest, en què no s'ha lesionat el dret de ningú, la justícia ho hauria d'haver resolt amb molta més celeritat. Amb aquests 20 dies extres d'espera, com ha viscut el retard fins a accedir a l'alcaldia? Bé, he intentat rebre tanta gent com ha estat possible i alguns els rebré durant aquesta propera setmana. Però això tampoc em ve de nou perquè des de l'oposició ja ho feia. Com que encara no havia estat investit alcalde hem intentat trampejar la situació com hem pogut. Hem viscut com en els llimbs tots plegats, perquè els que marxaven no acabaven de marxar i els que arribàvem no acabàvem d'arribar. Insisteixo que la justícia ho hauria d'haver accelerat per evitar esperes innecessàries. Què és el primer que, com a alcalde, vol que es noti a la ciutat? Bé, doncs que el despatx de l'alcalde té la porta oberta, que l'Ajuntament és al costat dels ciutadans siguin quines siguin les seves condicions. I que des del primer dia anem per feina i ens posem a pedalar per tornar a fer girar la roda de l'activació econòmica de la ciutat. Sempre ha dit que la sortida de la crisi serà la seva prioritat política. Sí, sortir de la crisi és evidentment la prioritat de la ciutat de Girona, i estic segur que també és la prioritat de qualsevol ajuntament de qualsevol color polític. Som conscients que es tracta d'una autèntica croada i no escatimarem esforços ni complicitats per sortir-nos-en. Té un objectiu clar que d'entrada sigui irrenunciable en aquest mandat? Seria un fracàs que acabéssim el mandat amb una fotografia socioeconòmica semblant a la d'avui. Per tant, ens conjurem perquè tant el nombre de persones desocupades com l'activitat econòmica en general de comerços, empreses... hagi canviat sensiblement. El turisme ha de ser un eix bàsic per revertir la situació? Sí, però no només el turisme, sinó també el comerç, el sector serveis, la cultura, la universitat... És evident, però, que tenim molta feina a fer en l'àmbit del turisme i el comerç. En aquests àmbits el gir ha de ser copernicà. La nova Girona turística s'ha d'emmirallar en alguna ciutat? Hem de trobar la nostra pròpia veu i hem d'apostar per allò que ens ha fet forts, que és tot allò que ens és genuí. Per tant, des de la genuïnitat, haurem de posar-nos de moda en un món global. La fortalesa de Girona és la seva singularitat, la seva especialitat i personalitat. Segurament, hi ha models bons al món, però Girona ha de trobar el seu model d'excel·lència i internacionalització, que sigui molt atractiu, sobre els seus propis valors. També hem d'entendre que Girona és un motor turístic en una xarxa que també és motor turístic. Ara, en aquesta cerca de veu pròpia no hem de donar l'esquena a ningú, al contrari. Cal enxarxar-se millor per fer sentir la nostra veu. La presència de CiU a la Generalitat serà una ajuda o un problema? Segur que no serà un problema. Entenc que és bo que hi hagi sintonia entre el govern del país i de la ciutat. De tota manera, CiU va demostrar amb el govern de Jordi Pujol que tant li feia de quin color era l'Ajuntament de la ciutat de Girona, perquè sempre va tenir una actitud lleial i col·laboradora. I ara segur que serà igual. Es nota que té bona informació. En campanya deia que calia connexió directa amb Blanes i ja s'ha anunciat, o que al juny es presentaria l'oferta a Ryanair, per bé que caldrà veure com acaba... Sí, estic content que el govern hagi estat sensible a les demandes que arriben des del territori. Cal paciència, perseverança, complicitat... Entenc que la proposta a Ryanair és bona per a la companyia i també per a l'aeroport. I que la connexió amb Blanes és una molt bona proposta per tenir un model de trens de rodalia que ens connecti amb un dels grans nuclis econòmics i socials de la nostra regió: la Selva marítima, la baixa Tordera i l'Alt Maresme. Si ho sabem fer bé, aquest petit corredor gironí ferroviari també serà un corredor per a l'economia, i suposarà millores evidents de mobilitat. No oblidem que la UdG té molts estudiants d'aquella zona. Hi ha diversos temes que segur que ja té damunt la taula de l'alcaldia. Què cal fer amb el Trueta? Pel que fa al Trueta, sempre hem mantingut una gran coherència i hem assumit el risc, en plena campanya, que algú en volgués fer un ús. Hem de redefinir un projecte a partir de la base d'assolir més eficiència i sostenibilitat. Prèviament cal garantir que l'actual Trueta presti el servei que necessitem els anys que li quedin. Després hem de fer un debat desapassionat i despolititzat sobre el Trueta del segle XXI, lluny de les campanyes electorals i dels finals d'etapa. Ara podem tenir un debat serè, sense cap apriorisme i amb tots els elements damunt la taula. Pot confirmar que el nou Trueta serà a la ciutat de Girona? Què vol dir ciutat de Girona? Perquè quan es va construir el Trueta pertanyia a Sant Gregori. A més, en tots aquests anys s'ha anat generant un continu urbà en tota la regió. No sé si serà el cas del Trueta, però amb altres serveis segur que caldrà posar-nos d'acord. Començaria a ser hora que tots els polítics locals tinguéssim nous discursos sobre què representa mancomunar serveis, planificar equipaments o prestar serveis. Vénen temps de rebaixes d'ingressos; hem de blindar els serveis a les persones i hem de ser eficients. Això implica una mirada àmplia del que vol dir la nostra ciutat. Per exemple: que no hi hagi una parada de Girocleta a Salt és una anomalia perquè és un benefici per als ciutadans. Hem de defugir debats de campanar i tenir una visió moderna del territori, en què Girona tingui un lideratge i vagi més enllà del propi territori. Per això, volem tenir presència a l'aeroport, perquè presta un servei. Algú li podria dir que ha criticat molt la possibilitat que mossos o bombers marxin de Girona. Sempre hem dit dues coses. Si cal, es fa un parc regional a Fornells, però això no pot anar en detriment del servei de proximitat d'una comunitat humana com la de Girona. Aquí no podem fer passes enrere. És compatible tenir bombers de proximitat o policia de proximitat amb el fet que les seus regionals d'aquests cossos siguin a Fornells o en un altre municipi. No podem vestir un sant per desvestir-ne un altre. I és irrenunciable per a Girona tenir policia i bombers de proximitat. Som ciutat turística, tindrem una estació subterrània del TAV...; per tant, un risc clar, i no podem acceptar que s'allunyin aquests serveis. Per tot això, no hi ha cap incoherència en el nostre discurs. Segur que el barri de Campdorà també continua expectant per les decisions que es prenguin. El mateix que els deia en campanya electoral: la macroincineradora no es farà a Campdorà, perquè no és el lloc. Hem de veure si el projecte que necessitem és el de la macroincineradora, ho hem d'estudiar; potser no és l'única resposta possible, però segur que no serà a Campdorà. Els farà contents. Entenc que no han dubtat mai del que sempre els hem dit sobre el projecte, perquè sempre hem estat molt coherents i hem defensat la posició gironina. Tot just s'hi han posat, però l'oposició ja ha parlat en setmanes prèvies de govern feble, inestable... Ni dèbil ni inestable. I li diré el perquè. Primer, no som un govern inestable perquè som una força unida i no el fruit d'una negociació estratègica de partits. I segon, som forts. Perquè la fortalesa no ve donada pel nombre de regidors que tingui l'equip de govern, com ho demostra el fet que fins ara n'eren 17 i tenien una gran debilitat, sinó per la unitat de criteri en la gestió de la ciutat, que és el que reclamen els ciutadans. Això ens fa forts. Estem conjurats amb l'agenda gironina i no haurem de fer transaccions entre els mateixos membres de l'equip de comissió de govern a comissió de govern. Però li caldrà pactes constants? Efectivament, tindrem més dificultats a l'hora d'aprovar coses en el ple, perquè fins ara el govern sortint no en tenia cap, a causa de la seva majoria absolutíssima. Per ells, el ple era un tràmit. Personalment no veig que sigui un problema especial que el ple agafi protagonisme. I no em fa infeliç haver de pactar coses, perquè ho faria encara que tingués majoria absoluta. Tem que per estratègia política li posin pals a les rodes? El temor sempre hi és, però confio que no serà així i he detectat en tots els portaveus un sentit de responsabilitat pels moments que estem vivint. Aquest moment reclama que s'allarguin les mans en les dues direccions, i no escatimarem esforços en aquest sentit. Descarta tancar un govern amb majoria d'aquí a uns mesos? No he descartat mai res, però no ho tinc a la meva agenda. Tampoc tanco la porta ni tinc una resistència intel·lectual a un govern de coalició, però les circumstàncies no el fan tan necessari com en altres èpoques. Si detectéssim una temptació de bloqueig de la resta de forces potser seria l'única sortida que tindríem, però no ho he observat en els portaveus, perquè la responsabilitat s'anteposarà als interessos de partit. Ha mostrat la voluntat d'entrar al club d'alcaldes independentistes, i al ple hi ha la presència de la CUP per primer cop. Serà un ajuntament molt independentista. Bé, l'independentisme ja governava fins ara a la ciutat, i l'independentisme d'aquest país no és propietat de ningú. Tem que es vegi Girona com una ciutat radical encara per la crema de fotos del rei que hi va haver al seu dia? Crec que fer una lectura en aquest sentit, associant independentisme i radicalitat, seria una anàlisi molt incompleta. Els mitjans espanyols a vegades han fet aquesta relació. Bé, no modulem les nostres conviccions en funció dels altres. Sempre he dit que em sento còmode en l'espai independentista, on sempre m'he situat i no deixaré de ser-hi. Hi ha moltes maneres d'expressar-lo. Per això discrepo de l'independentisme arravatat que ho fia tot a la lluita i al combat simbòlic. El país té uns reptes i uns desafiaments molt seriosos que no es resolen de manera arravatada. L'independentisme serè, que crec que és majoritari, però potser silenciós, és el que de veritat està recorrent el país. Aquest posicionament no podria dificultar acords amb el PP, que és la tercera força en el ple? No. És evident que amb aquest tema no ens posarem d'acord, però amb d'altres sí. En un país democràtic i lliure no hi pot haver apartheids polítics de ningú. Estic convençut que el PP pot fer bones aportacions a la ciutat de Girona. Que jo discrepi manifestament de la seva política lingüística no vol dir que jo no cregui que puguin fer bones propostes. No tinc una visió sectària, i estic segur que el PP tampoc. Ho hem demostrat quan érem a l'oposició. Hem arribat a acords i tots dos coneixem les nostres conviccions. Té intenció d'apujar-se el sou? No, al contrari. Reduirem la factura de retribucions i salaris de manera ostensible. En el conjunt del mandat crec que arribarem a superar el mig milió d'euros d'estalvi, cosa que ens anirà molt bé. Suposo que en temps de crisi l'administració és la que primer ha de donar exemple. Sí, però també en la manera de gestionar els recursos generals. Hem de buscar l'eficiència sempre. No només ara perquè estiguem en crisi.Com a norma, hem d'intentar gastar menys i millor i ser molt, molt eficients. Com ha vist la protesta dels “indignats”? He vist dues etapes diferenciades. Un fase inicial carregada de propostes que, malgrat que l'expressió pogués semblar radical, eren molt serenes i algunes molt sensates. Després, una segona fase amb una derivada més antisistema. En el moviment inicial hi havia una refundació democràtica del sistema, i no ha desaparegut. Els que ens dediquem a la política hem d'analitzar-ho i donar resposta a aquesta ciutadania, que no és poca i que ens demana canvis. Sí que un cop es va fer eloqüent el missatge, crec que van sobrar uns quants dies, però en canvi, la manera com van desocupar la plaça ha estat correcta. Ara que comença, què voldria poder dir d'aquí a 100 dies? Confio almenys a tenir una diagnosi molt més enfocada que no pas ara per poder impulsar i accelerar les línies que ja són estratègiques. De fet, cada regidor ja m'ha donat les accions prioritàries de les seves àrees. Tem que es pugui trobar alguna sorpresa? Amb tota honestedat el temor no el tinc, però la prevenció sempre hi és, perquè hi ha moltes coses que no conec. Seria una sorpresa gens agradable, però insisteixo que no crec que em trobi morts als armaris. ALCALDE. Carles Puigdemont sempre que pot treu la seva vessant de periodista. Malgrat la modèstia amb què va assumir el càrrec i desmentint que fos un fet històric, l'accés de CiU al govern de la ciutat de Girona és sens dubte una fita de la formació federalista. Quatre anys a l'oposició li han servit per preparar l'accés al govern com si es tractés d'una carrera de fons i fent calar la idea de canvi entre la societat gironina. Nascut a Amer, se sent enamorat i orgullós de la ciutat de Girona, i al seu moment la va cridar per transformar-se en part substantiva del seu periple vital.

Font: Avui

Autor: Avui