El pregó d'Albert Serra obre la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles

El pregó del director i productor de cinema Albert Serra ha obert aquest migdia la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles. En un acte al Teatre Municipal, Albert Serra ha esgranat les seves reflexions, pensaments i anècdotes al voltant de Banyoles, les festes, la creació artística o la vida a les petites ciutats. El gruix de les activitats de la festa se celebrarà a partir d'aquest dijous 20 d'octubre i fins diumenge amb una setantena de propostes per a tots els públics.

L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha obert l'acte de lectura del pregó destacat que "després de tres anys viurem unes festes plenament recuperades" i ha glossat la figura d'Albert Serra que, com ha recordat, "va ser el primer a rebre el guardó de Banyolí de l'Any".

Després de l'alcalde i durant pràcticament una hora Albert Serra ha desgranat com Banyoles, la seva gent i el concepte lúdic de les festes que va conèixer a Banyoles han marcat la seva trajectòria. El cineasta ha explicat com la vida a una ciutat petita com Banyoles li ha permès protegir-se "dels impulsos i del nerviosisme de la gran ciutat" i ha afegit que "tota la gent que m'ha influït en la meva carrera és de Banyoles".

En aquest sentit, ha desgranat com el cinema li ha permès "mantenir viu aquest element lúdic, especialment de la nit i de les festes, propi del tipus de vida que jo vivia i de la gent amb qui em movia". Albert Serra ha afirmat que "estic molt orgullós de les festes de Banyoles i puc assegurar que mai m'ho he passat tan bé ni he vist mai unes festes ben divertides com el Carnestoltes, el Sant Joan o Sant Martirià". El cineasta ha acabat el seu pregó desitjant una bona festa major.

Trajectòria premiada
Albert Serra i Juanola és director i productor de cinema i artista. Es va llicenciar en Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona.

Després de la seva primera pel·lícula Honor de cavalleria l'any 2006, ha seguit una carrera cinematogràfica molt exitosa i premiada a festivals internacionals.

El seu primer treball amateur va ser Crespià, the film not the village (2002). Sota la seva direcció, hi van participar actors, amics i gent de Banyoles. A aquest primer treball, l'han seguit pel·lícules professionals i filmacions artístiques com Honor de Cavalleria (2006, presentada al Festival Internacional de Cannes i premi Barcelona); El cant dels ocells (2009, exhibida al Festival Internacional de Cannes i premi Gaudí a la millor pel·lícula del cinema català); El senyor ha fet en mi meravelles (2011), Història de la meva mort (2012), Els tres porquets (2013), La mort de Lluís XIV (2016), Roi Soleil (2018), Liberté (2019, premi especial del jurat del Festival Internacional de Cannes) i Pacification (2022).

Va participar en el Festival Internacional de Cinema de Catalunya (2003) i al Nürnberg Internacional Film Festival Weekend of Fear (2004) i ha obtingut premis als festivals de Cannes (França), Torí (Itàlia), Belfort (França), Viena (Àustria), Split (Croàcia), Locarno (Suïssa), etc.

La seva obra ha estat estrenada comercialment a tots als països europeus i a d'altres, com als Estats Units i a Argentina.

També ha fet curtmetratges, com St. Pere de Rodes (2006), Bauçà (2006), Rússia (2007), L'Alto Arrigo (2008, exhibida al Centre Pompidou de París), Fiasco (2008), Lectura d'un poema (2010) o Cuba Libre (2013). El 2010 va col·laborar amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) en el projecte Esteu a punt per a la televisió?, per al qual va dirigir la minisèrie Els noms de Crist (2010). Aquest mateix any, el Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona li va dedicar l'exposició Albert Serra. El cinema en llibertat. Dos anys més tard, el 2012, va participar a la "Documenta 13", a Kassel (Alemanya) i el 2015, amb Singularitat, a la Biennal de Venècia.

Ha estat a la junta directiva de la Unió de Realitzadors Cinematogràfics (URC) i president de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC). Ha publicat llibres com El Diari de Kassel (2018), on es recullen les seves cròniques escrites per al suplement "Cultures" de La Vanguardia el 2012, quan va ser convidat al festival d'art "Documenta 13" de Kassel. En teatre ha escrit i dirigit obres com Pulgasari (2011, on també actuava), Més enllà dels alps (2011) i Liberté (2018). Ha estat col·laborador de la revista Scope i del suplement "Culturas" de La Vanguardia i ha participat en l'edició de diversos volums de temes cinematogràfics.

El 2009 va rebre el premi Banyolí de l'Any i el 2017 va obtenir el Premi Nacional de Cultura del Consell Nacional de Cultura i de les Arts de Catalunya. I aquest any 2022 ha rebut la condecoració de Chevalier des Arts et des Lettres que atorga el Ministeri de Cultura de França.

Autor: Redacció