| *

Notícies més llegides



Catalunya


Autor: Efe

Els Catarres, el grup català de pop-folk que triomfa en les xarxes.

Catalunya  -  12/06/2011  -  11:09

La seva emergent popularitat ha fet que totes les discogràfiques de Catalunya hagin picat a la porta.


GIRONANOTICIES.COM

GIRONANOTICIES.COM



El grup de pop-folk Els Catarres, fins ara desconegut en el panorama musical català, està adquirit creixent notorietat a Catalunya després d'haver-se produït el seu propi disc i promocionar-se en xarxes socials com Twitter, Myspace Facebook o YouTube, on el seu tema "Jenifer" està causant furor. El disc dels Catarres, format per Èric Vergés (veu i guitarra), Jan Riera (guitarra, acordió, pandereta i bombo) i Roser Cruells (contrabaix) pot descarregar-se lliurement des del seu web www.elscatarres.com, ja que una de les principals característiques del grup és el seu posicionament a favor de la "música lliure". Sense discogràfica, mànager ni relacions públiques, la peculiar proposta de "folk festiu" d'aquest trio format a final de 2010 ha començat a "colar-se" des de fa uns dies en les principals emissores de Catalunya, mentre la seva llista de concerts es prolonga ja fins a novembre, la majoria d'ells en espais d'entrada lliure. El grup assegura no creure en l'actual sistema discogràfic, pel que han decidit "plantar-se" i regalar la seva música gravada des de la seva pròpia web, doncs creuen que els músics "han de guanyar-se la vida tocant i suant a l'escenari". Els Catarres van començar el seu camí el desembre passat quan l'Èric i el Jan, de 27 anys, amb experiència en altres grups, van rebre la petició d'amenitzar una fira d'artesans d'Aiguafreda (Vallès Oriental), la seva localitat d'origen, per a la qual cosa es van ajuntar amb Roser Cruells, de 24, contrabaix del poble veí de Centelles. A partir d'aquella actuació, van començar a rebre propostes de nous concerts i "vam començar a prendre-ho seriosament; amb els diners que vam rebre per aquests concerts ens vam pagar la gravació d'un disc, que ens va costar uns 2.000 euros i el vam penjar gratis a Internet, a més de fer un videoclip, i després això ja s'ha desbordat", explica a Efe el Jan Riera. El "boca a boca" o el "tuit a tuit" ha fet allò que moltes campanyes promocionals no aconsegueixen, i així, la seva pàgina web registra cada 5 minuts una mitjana de deu descàrregues del seu disc, penjat el passat 25 de maig, mentre la cançó "Jenifer" ha estat reproduïda en YouTube prop de 130.000 vegades, entre les seves dues versions, en tan sols un mes. Riera assegura que van obrir els comptes a les xarxes socials "no tant per a promocionar-nos, com per tenir 'feedback' amb la gent", motiu pel qual "intentem contestar a tothom, perquè pensem que si a un artista que ens agradés li comentàvem alguna cosa, ens faria il·lusió que ens respongués", i en aquest sentit constata que "com més contestes, més gent s'agrega" a elles. En "Jenifer" canten en clau d'humor la història d'un jove "més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal", soci del Barça i votant de CiU, que s'enamora d'"una 'choni' de Castefa", per l'"amor prohibit" de la qual lluitarà davant les "ments estretes" que pretenen separar-los. La lletra ha ferit alguna sensibilitat entre seguidors del RCD Espanyol, als quals el protagonista de la cançó diu "no empassar ni en pintura", assumpte davant el qual Riera exposa: "no crèiem que algú s'ho pogués prendre seriosament perquè és evident la ironia de tot això, i la majoria de la gent se'n riu amb la cançó". "En la lletra -continua- també diem que aquest arquetip de català té 'somnis eròtics' amb Jordi Pujol, i ningú s'ha ofès perquè és evident que és una broma". El cantant del grup, l'Èric Vergés, comenta de la seva banda que "al final es tracta de riure's d'un mateix i de dir que tot és relatiu", per afegir que "la lectura principal de la cançó és que l'amor triomfa per davant de qualsevol barrera, que l'amor és el que compta i punt". Al trio els costa enquadrar la seva música en un determinat estil, "encara que té un punt folk evident", diu Vergés, mentre el to irònic que imprimeixen a moltes de les seves cançons, que podria recordar a La Trinca, li sembla més una casualitat que una influència real, ja que "no és un grup que hàgim escoltat massa". La seva emergent popularitat ha fet que "totes les discogràfiques de Catalunya hagin picat a la nostra porta, i nosaltres els diem lo mateix, que ara ja tenim el disc i que una discogràfica no encaixa en el nostre projecte", assevera el Jan Riera. Riera no descarta que més endavant, "potser d'aquí a un any, fem un contracte amb una discogràfica, però posant unes regles molt clares per poder regalar la nostra música per internet, i si ells volen distribuir-la per les botigues, que ho facin". En aquest sentit, revela que "hi ha molta gent que s'ha descarregat el disc i que ens està dient que també volen comprar-lo", un fenomen que no és nou, doncs recorda que "hi ha hagut grans artistes que primer han regalat els seus temes per internet i després han batut rècords de venda en botigues".


Font: Efe

Autor: Efe





Comentaris (0)


La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats


Comentaris a Facebook


Traducir con Google Translate

Bandera Inglaterra Bandera de España Bandera de Catalunya Bandera de Francia

Canal motor
Farmacias
Cronicas del congreso
Perpignan la Rayonnante
Tecnologia

radio en directo Radio en directo

radio en directo Radio en directo (Deportivo)

Gastronomia I Classificats


Imatges del dia



Enlaces de interes

Opinió


alt - Marta Martín García / GN

Marta Martín García

El Gobierno también cobra del alquiler: ¿es un fondo buitre?

Si el Gobierno exige sacrificios a los propietarios, que empiece por explicar cuánto está dispuest...


alt - Pedro Sánchez

Carles Enric

Lo imposible de Pedro Sánchez

Ocho años de poder, polémicas y responsabilidades desplazadas han convertido lo inverosímil en ru...