Les relacions entre Girona i Perpinyà han de sortir de l’excepcionalitat i l’anècdota i situar-se en la normalitat i la regularitat. Això és el que he traslladat aquest migdia, en una trobada distesa a la Rambla, a Jean-Paul Alduy, president de l’aglomeració Perpinyà Mediterrània i exalcalde de la capital nordcatalana. Fa temps que penso això, des del coneixement de les dues realitats. Conec Perpinyà i la Catalunya nord, hi he treballat una temporada, sempre en el sector de la comunicació, i hi mantinc el contacte amb alguns dels exponents de la seva cultura. Sempre m’ha agradat la idea de potenciar l’eix Narbona-Perpinyà-Figueres-Girona (ampliat a Montpeller al nord i a Barcelona al sud) i de relligar millor les nostres relacions. Fins ara tot això no ha passat d’una relació institucional correcta però distant i freda. Hem d’apostar per relacions més regulars, no només a nivell polític sinó també tècnic. Hi ha coses sobre les quals podem compartir coneixement i experiències, per a l’enriquiment de l’altre. Podem establir millor sinergies en el terreny cultural, i podem estudiar la manera de reforçar els nostres sectors comercials. Aquest serà el mandat en què el TAV ens arribarà a la ciutat i sorprèn la poca disposició del tripartit que ens governa a debatre i estudiar com en podem treure un major rendiment per a la nostra economia. La proximitat amb Barcelona i amb Perpinyà ens ha de servir d’oportunitat, però hi hem de treballar i ens hi hem de dedicar.