Opinió
Com els crancs.
Opinió · · 14:27
És un greu error pensar que la velocitat és el gran mal a les nostres autopistes,tan a nivell de seguretat...
La darrera ocurrència del senyor Rodríguez Zapatero és prohibir circular a les carreteres espanyoles a més de 110km/h, situant el nostre país a la cua del món en limitació de velocitat.L’argument de la necessitat de consumir menys carburants, juntament al ja clàssic dogma de a menys velocitat menys accidents, són els principals arguments de l’executiu central per prendre aquesta mesura. Però, ambdós arguments són més que qüestionables i qüestionats tècnica i políticament.
Si l’AVE pot circular fins a 350 km/h, o un avió tradicional a 1100 km/h i són mitjans de transports molt segurs es perquè la tecnologia ha avançat prou com per combinar velocitat amb seguretat i, fer-ho cada cop més amb cura pel medi ambient i menor consum energètic.
És un greu error pensar que la velocitat és el gran mal a les nostres autopistes,tan a nivell de seguretat com a nivell de consum energètic.D’entrada el 40% d’accidents es produeixen per distraccions dels conductors. Si tinguéssim millors conductors, millors carreteres-més il•luminades, millor pavimentades, millor senyalitzades etc- i millor parc automobilístic , més segur i menys contaminant, hauríem d’avançar en la direcció contrària, es a dir, augmentant els límits de velocitats de fa 40 anys cap a les nova realitat, i especialment en les carreteres més segures que són les autopistes, que podria ser tranquil•lament de 140km/h.
I la realitat es que els cotxes son avui infinitament més segurs que fa 40 anys quan es va establir el límit de 120 km/h. Les autovies, i especialment les autopistes de peatge, estan en termes millor que llavors i, justament, són les vies afectades per aquesta nova limitació,i els cotxes gràcies a la tecnologia cada cop consumeixen menys carburant amb motors menys contaminant. I segurament la gran assignatura pendent que tenim és formar millor els conductors que accedeixen al carnet de conduir i formar periodicament els que ja el tenim.
Si anem a les conseqüències pràctiques de la mesura, es a dir veure el diferencial de consum energètic d’anar de 120 a 110km/h per autopista es calcula que pot ser només d’un 3 %, que costa 250.000 canviar la senyalització, i que l’estat deixarà de recaptar 3000 milions d’euros en impostos sobre hidrocarburs i transaccions comercials, si ve és cert que pujaran segurament les sancions de trànsit als conductors, que ja amb prou feines circulen a 120km/h per autopistes de 3 o 4 carrils i un únic sentit de la via, s’incrementaran. I en el camp de la seguretat, si tenim en compte que la majoria d’accidents no es produeixen en autopista, i si veiem quina seria la diferència d’accidents d’anar de 120 a 110km/h per autopista segurament estem parlant d’unes conseqüències positives pràcticament nul•les.
Però, hi ha una conseqüència més perversa que va més enllà del debat de la seguretat i l’energia i és la forma d’entendre la relació entre administracions i ciutadans. Quan un govern soluciona tot allò que creu que no és bo per la societat a base de prohibicions i sancions, com si fóssim menors d’edat, està convertint la nostre societat en una societat de càstig i de súbdits, i no d’incentiu, pedagogia i ciutadans lliures i responsables. La prohibició d’una activitat, d’un comportament, ha de ser l’ultima via que ha d’adoptar una administració en un estat democràtic i de llibertats públiques.
Incentivar els conductors a conduir millor i a formar-se contínuament, incentivar els ciutadans a comprar vehicles més segurs, menys contaminants, incentivar a les empreses a vendre aquests tipus de vehicles, o incentivar als ciutadans a utilitzar millors i més econòmics transports públics per deixar el transport privat hauria de ser la prioritat dels nostres governs.
Esta clar que prohibir és una solució còmode i fàcil pels governs, però col•labora a que al nostre país, i especialment a CCAA com Catalunya, els ciutadans gaudeixin de menys llibertats públiques, siguin més sancionats i les polítiques d’incentiu fiscal o educatiu siguin cada cop més secundàries. En definitiva, està en joc també la nostra qualitat democràtica i la nostra consideració de ciutadans o de súbdits..
*Albert Rivera,
President de Ciutadans (C’s)
Fuente: ALBERT_R
Autor: ALBERT_R
Notícies més llegides

Salellas torna a ensopegar amb les escombraries: polèmica per les noves papereres de Girona

«Despòtic i prepotent»: alguns treballadors de Sils carreguen contra Colomé mentre la Policia Local denuncia una situació límit

Palamós gasta més de 52.800 euros en litigis amb la Policia Local mentre manté sis sentències fermes sense executar, denuncia CSIF

Sils en Comú acusa l’alcalde de Junts de deixar la plantilla al límit i bloquejar el diàleg
Amb el teu suport
Dona suport a Girona Notícies
La teva aportació ens ajuda a seguir informant.




