El Cardenal Marc Ouellet ha dit que la Bíblia ha modelat l'ànima d'Europa, la seva història i la seva vida quotidiana. Pertany a la seva cultura i defineix, per dir-ho clar, el seu codi genètic. Seria una manca de rigor científic negar que la Sagrada Escriptura ha penetrat profundament en el territori europeu, tant en les institucions cristianes que tan repartides es troben pel vell continent, com en les obres d'art, literatura i alta saviesa que ha inspirat. Sabem també, però, que en les últimes dècades, una profunda crisi sacseja els fonaments de la cultura europea, una nova raó d'Estat imposa la seva llei i tracta de relegar a un segon pla les arrels cristianes d'Europa. Sembla que, en nom de la laïcitat, ja diria mes aviat laïcisme, la Bíblia hauria de ser relativitzada, per dissoldre's en un pluralisme religiós i desaparèixer com a referent cultural normatiu. Aquest encertat diagnòstic ens posa davant d'un complex context cultural en el qual, a mig i llarg termini, hem d'anar treballant per revifar les arrels amagades o ignorades. La nova evangelització, que com ha assenyalat el Papa, passa per buscar vies per obrir l'home modern l'accés a Déu, requereix un coneixement profund de la Paraula de Déu perquè difícilment podrem anunciar-la si no la coneixem, i si un cop coneguda, no la posem en un lloc preferent dins de la vida i la missió de cada un dels cristians i de l'Església en conjunt.