En reiterades ocasions, fullejant publicacions, diaris i revistes diverses i fins i tot en els mitjans audiovisuals, m'he adonat que en nomenar una persona s'omet el cognom de la mare. I a Catalunya i a l'Estat espanyol, totes les persones tenim un nom i dos cognoms. Si més no, així consta en tots els documents oficials dels que disposem cada persona d’aquests dos territoris esmentats. Això no és Amèrica ni la resta d’Europa. Tan difícil és escriure el segon cognom? Per què ometre deliberadament el cognom de la mare quan precisament mercès a ella, amb la inestimable col•laboració del pare, estem al món? La mare es mereix aquest desgreuge? Jo sempre signo amb el meu nom i els dos cognoms per a glòria i honor al meu pare i a la meva mare, que són els progenitors que me’ls varen donar i que orgullosament els porto i els escric amb la major dignitat possible. I d’això n’ha d’ésser sabedor tot el món.