L'emissió de gasos d'efecte hivernacle i la seva influència en el canvi climàtic ha passat a ser una prioritat a nivell mundial. Mentre que a Noruega fa més de deu anys que s'aplica la captura de CO 2 i el seu emmagatzematge a gran profunditat, aquesta setmana s'ha anunciat a Brussel•les que la Comissió Europea finançarà un projecte espanyol per a la captura i emmagatzematge geològic de CO2 a Lleó. De forma paral•lela, el desenvolupament de noves tecnologies basades en l'aprofitament del CO2 per produir combustibles líquids o policarbonats amb catalitzadors obre noves vies cap a processos més favorables per al medi ambient. L'informe de Nacions Unides de 2009 xifra en més de 28.000 milions de tones mètriques el nivell d'emissions mundials de CO2 el 2006, un increment del 31% respecte al 1990. Fins ara el procediment general ha estat el més senzill i econòmic: el seu alliberament a l'atmosfera. El resultat, cada vegada són menys els que dubten dels efectes devastadors que això pot comportar per al nostre planeta. Fa alguns anys ja que es captura i emmagatzema CO2, encara que el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) manté reserves sobre si és un procés estable. En qualsevol cas, sembla que el procés no és encara rendible a causa de l'escàs mercat, i a l'espera de decisions polítiques al respecte. Mentrestant, a la costa occidental de Noruega es treballa en la construcció d'una planta on fins al 90% dels gasos de combustió de gas natural i carbó podran ser capturats i emmagatzemats en 2011. La captura s'ha d'assajar en Mongstad per tres mètodes diferents. El primer mètode es basarà en la filtració del gas i la seva associació amb amines, les quals es recircularan constantment. El segon mètode utilitzarà amoníac i requerirà de menys cost energètic. El tercer està encara per decidir. Al país nòrdic s'injecten anualment en el subsòl unes 700.000 tones de CO2. El projecte noruec no és un cas aïllat i altres grans projectes relacionats amb la captura, transport i emmagatzematge de CO2 estan en marxa als Estats Units, Canadà i Algèria. També Espanya se suma a la llista de països que aposten per la captura i emmagatzematge geològic de CO2. La Comissió Europea, en l'anunci fet aquesta setmana, ha comunicat que aportarà 180.000.000 euros per finançar a Espanya el desenvolupament d'aquesta tecnologia. En la primera fase del projecte es construirà una planta pilot a Compostilla (Lleó) i un emmagatzematge subterrani a Burgos. Si l'emmagatzematge subterrani de CO2 pot suposar una gran ajuda a mitjà termini en la lluita contra l'escalfament global, la qüestió de l'aprofitament del CO2 es presenta com un tema encara més fascinant. Això seria possible per processos fotoquímics, és a dir, a través de la llum solar, parlem doncs de fotosíntesi artificial. Aquest és l'objecte d'investigació de diversos grups en tot el món (AJ Morris, ACR, 2009). Tot i que la reducció de CO2 a CO2-és un procés termodinàmicament desfavorable, aquest problema es pot resoldre amb catalitzadors metàl•lics que proposen rutes químiques més favorables. Gràcies a això és possible produir combustibles líquids a partir de CO2, per exemple, metanol. D'altra banda, científics japonesos i alemanys (Fujita and Leitner) han desenvolupat de forma paral•lela un mètode per produir policarbonats, un dels materials més utilitzats avui en dia, a partir de CO2. Sobretot no oblidem que els efectes generats per l'emissió de CO2 suposen un tema greu i complex i fins al moment les mesures per pal•liar-s'han basat a intentar reduir els nivells d'emissions, aquestes són mesures proposades per grups naturalistes moguts per principis voluntaristes. No obstant això, sembla poc realista que les promeses i pactes signats s'hagin de complir a curt termini. Per tant, el desenvolupament de tecnologies per a l'emmagatzematge i aprofitament de el gas podrien tenir un paper determinant en la lluita contra el canvi climàtic. Hem elaborats aquest escrit basant-nos en una àmplia nota del SINC.