Primer vull dir que el canvi en la cúspide del Ministeri de Medi Ambient i Mitjans Rural i Marí (MARM) ha agafat per sorpresa, amb el peu canviat, a tot el sector, ja que si era encara dubtosa una possible crisi de Govern que el mateix Zapatero negava, res semblava indicar que Elena Espinosa sortís de l'executiu després de més de sis anys en el càrrec i a falta d'any i mig pel final de legislatura. La trajectòria d'Espinosa al llarg d'aquest període ha estat desigual. Va començar amb mal peu, ja que tot just unes hores després de prendre possessió va haver d'afrontar a Brussel•les duríssimes negociacions dels cultius mediterranis -oli, cotó i tabac-, els resultats van ser dolents per a Espanya, des del meu punt de vista i del de gairebé tot el sector, aquí es va produir la primera relliscada, ja que es van afrontar malament deixant de banda la postura del ministre anterior, podríem dir que es va deixar veure quin seria l'estil del Govern, no només del Ministeri, enfront de les negociacions amb la Unió. A poc a poc es va anar fent amb els comandaments d'un aleshores Ministeri d'Agricultura per acabar la primera legislatura amb solvència i una imatge consolidada dins del sector, ja que davant l'opinió pública ha mantingut un perfil baix que l'ha situat entre els ministres menys coneguts . En tot cas, la seva tasca li va valer perquè el president li proposés un nou repte: el nou ministeri en què es fusionaven Agricultura i Medi Ambient (el MARM). Els inicis van ser relativament bons malgrat les discrepàncies amb els col•lectius ecologistes que s'han mantingut fins al final. Però a mitjans del segon mandat la crisi econòmica es va unir a les pròpies mancances que arrossegava el sector i la ministra no va trobar alternatives ni suport des de Moncloa, que a més el seu pressupost ha estat castigat amb fortes retallades no ha fet precisament de la seva cartera una prioritat, les promeses el President al sector no s'han complert. Els últims mesos han estat, per tant, nou via crucis per a una ministra a la que tant agricultors com pescadors donaven per amortitzada davant la falta de respostes i la poca influència de la que disposava al Govern. Ha tancat així una trajectòria en semicercle en què va anar de menys a més per acabar de nou en moments baixos.