Aquest dimecres 16 de febrer s'ha celebrat la presentació de l'estratègia internacional del Consell per la República, on el president del Consell, Carles Puigdemont, Neus Torbisco, membre del Govern i el Comissionat d'Acció Internacional, Adrià Alsina, han exposat els propers passos a seguir en clau internacional.
Tres dies després que el Consell hagi culminat el seu desplegament a l'interior amb l'aprovació del Reglament General, per part de l'Assemblea de Representants, ara inicia els passos per construir la seva Xarxa Diplomàtica internacional. I ho fa pocs dies després del seu reconeixement com a actor en l'àmbit internacional per part del Parlament de Catalunya el passat 10 de febrer.
Així, el Consell es veu triplement legitimat (pel mandat de l'1-O del qual neix, pels seus registrats i per la moció aprovada per la majoria del Parlament de Catalunya) per fer una crida a desplegar una xarxa de Representants Exteriors en ciutats clau de tot el món. "Allà on el Govern hauria d'actuar amb naturalitat i l'Estat ho impedeix hi serà el Consell: aquesta és una de les vies d'actuació de la institució republicana i ho podem fer sense por, sense demanar permís a ningú, ni sentir l'alè al clatell de la repressió espanyola" ha explicat el president Puigdemont.
La tasca d'internacionalització del Consell tindrà tres fronts principals: l'àmbit polític i institucional (governs, parlaments, partits polítics...), l'àmbit judicial i dels tribunals internacionals i l'àmbit de la societat civil i l'opinió pública (que inclou també el món acadèmic mitjans de comunicació, associacions i grups d'interès...). L'acció internacional del Consell pretén construir aliances amb tots aquests actors al servei de tres objectius relacionats, de dificultat creixent: 1- la denúncia de la repressió i la vulneració de l'Estat de dret per part d'Espanya, el reconeixement del dret a l'autodeterminació de Catalunya i 3- el reconeixement de la República catalana declarada al 27-O al Parlament de Catalunya i , per tant, de la validesa del referèndum de l'1-O.
Els principis estratègics de la Xarxa Diplomàtica del Consell per la República seran:
– La institucionalitat fàctica: fa referència al fet que el Consell és una institució en construcció, que la manera que te d'enfortir la seva identitat institucional és per via de l'adopció de formes i pràctiques d'un actor homologable a una entitat estatal.
– El reconeixement tàcit: implica el reconeixement que una institució política atorga a un altre pel fet de tenir-hi contacte, més enllà de l'existència d'un reconeixement formal. És per això que l'objectiu actual del Consell és obrir canals de comunicació amb altres actors internacionals per a guanyar-se la posició d'interlocutor vàlid davant aquests. Això permetrà reforçar la legitimitat del Consell com a entitat representant del poble català, i per extensió el reconeixement tàcit d'aquest com un ens autònom respecte l'estat espanyol.
El president Puigdemont també ha obert la possibilitat que Espanya sigui sancionada com Polònia i Hongria per saltar-se les normes dels Estats de Dret de la Unió Europea. S'ha referit que "Espanya ens ho posa fàcil" a l'hora d'explicar les seves anomalies democràtiques i les seves mancances d'Estat de dret amb fets com el "cas Juvillà" que a qualsevol país de la UE seria un escàndol en tota regla.
Per la seva banda, Neus Torbisco ha argumentat que "des del Consell es defensa que la solució consisteix a persistir en la defensa dels DDHH. Continuar teixint complicitats i sinergies amb estats, institucions, ONGs per continuar confrontant l'Estat d'una manera efectiva."
Adrià Alsina, Comissionat d'Acció Exterior, ha declarat com es durà a terme aquest desplegament de la Xarxa Diplomàtica del Consell: d'una banda, aprofitarà perfils destacats dels diferents països d'aquesta xarxa exterior, siguin catalans o nacionals i, de l'altra banda, farà una crida oberta per a totes aquelles persones que es vulguin postular per integrar-s'hi. Per formar part del procés de selecció, s'ha d'omplir un formulari web.
Autor: Redacció
Radio en directo
