Davant la celebració del novè aniversari de l'11 S., s'han produït unes reaccions absurdes, algú el volia commemorar cremant exemplars del Coran en una iniciativa, condemnada sense pal·liatius per l'Església i tots els dirigents religiosos i polítics del món sencer. Tot això es presenta interessadament com si el fet religiós fos de manera natural font de conflicte i d'això vull parlar. L'essència de qualsevol experiència religiosa veritable és la trobada de Déu com a pare de tota la família humana, un fet que crida els homes a que es reconeguin com a germans. No oblidem a més, que existeix també una fòbia antireligiosa fomentada pel laïcisme agressiu, tan estès en la "avançada" societat occidental. Hi ha patologies de la fe i patologies de la raó, com ha subratllat Benet XVI. Hi ha fanàtics que sotmeten la religió a un esquema ideològic i justifiquen l'aberració de la violència en nom de Déu. Però també hi ha fanàtics en les diverses corrents de pensament que han convertit el rebuig de Déu en una manera d'exclusió social dels creients. El Sant Pare està reclamant una purificació i un diàleg mutu entre la fe i la raó que enforteixi la convivència i la pau, i ens protegeixi dels fanatismes d'un i altre signe que ens amenacen.