Voldria fer entendre a qui pugui tenir dubtes del pla de sostenibilitat que en diferents ocasions he proposat, i que al meu entendre ,es el que tindria de ser estudiat , si volem que el futur de La Bisbal sigui esperançador. Des de la perspectiva d’un forà que surt de casa , sense saber a on anar, però que voldria fer cap al Baix Empordà, i rodant , rodant , a aterrat a La Bisbal , perquè n’ha sentit a parlar de la importància de la ceràmica en aquest sector; si aquest benvingut foraster ,arriba a casa nostre, procedent de la costa , , ( i en aquest cas soc jo ), consideraria just , lògic i de intel•ligents , trobar un aparcament gran , centrat , equidistant de tots els punts d’interès que la població pot oferir, i a peu de carretera , amb una oficina de informació i turisme , en la qual s’oferís serveis indispensables com lavabos , telèfon. Fax , Internet ,etc... etc...a peu del mateix aparcament,com podria ser a can “Vinyals “, xamfrà del carrer Agustí Font amb C/. Solidaritat . Pensem que ja tinc el cotxe aparcat , i que m’informo del punts d’interès de la nostre Ciutat; dons bé , com que estic al centre d’aquests , decideixo fer el recorregut a peu , començant per el castell ; tot seguit , faig una visita al casc antic , i decideixo anar al museu de la ceràmica , pujant per el carrer Nou ;un cop feta la interessant comprovació de com a evolucionat aquesta industria en aquest sector , em proposo retornar al punt inicial ,baixant per la carretera , fen les parades de rigor a les diferents botigues de diferents articles , però decideixo comprar una senalla a can Batlle , per posar l’embotit i d’altres productes que soc comprat als comerços de la plaça Major, i desprès de quedar embadocat amb les voltes, no puc desaprofitar la ocasió de comprar galetes de can Graupera , i el bisbalenc de can Sans, i el diari a la llibreria les Voltes que es a tocar l’aparcament , en el qual he deixat el meu cotxe ; amb la perplexitat manifesta ,d’haver comprovat que a tots els comerços, l’activitat era notable. Com que ja es l’hora de dinar , estic una mica indecís , d’anar a qualsevol dels restaurants que tothom coneix , o anar al nou hotel que recentment s’ha inaugurat al passeig Marimon Asprer ,tot seguit de la construcció del aparcament ; decideixo d’anar a l’hotel , que per cert era molt concorregut, amb molta gent que estiueja a la costa , que la tenim tant sols a nou Km. Acabant de dinar , no puc marxar de La Bisbal sense fer la visita obligada a l’aigüeta , que tan se’n parla arreu, doncs be , surto de l’aparcament ,baixant per Agustí Font , fins arribar a la zona esportiva , que com que el temps justeja , , ja faré la visita un altre dia , i creuant el pont de l’antic escorxador ,passant per el final del passeig , arribo al paral•lel , que tinc la sort, de poder trobar un forat per aparcar a l’indret de l’antiquari “Bicoca”; faig el recorregut per les diferents exposicions de “ l’aigüeta,” que sense adonar-me’n, em carrego de borses,amb detallets per a familiars i amics ,que estic obligat d’anar a deixar al cotxe , l’o qual ja , per l’horari , decideixo marxar , i com que per la carretera ,(l’aigüeta), era com un formiguer , decideixo seguir per el paral•lel i passar per el pontet de la sal , i anar a sortir a la nova variant que va de Corsa a Canapost, per Castell d’Empordà; En arribar a la dita variant, com que no se de on vinc, n’hi a on vaig,, “decideixo per qualsevol”, amb la ferma convicció de que a la pròxima , faré l’entrada per la variant ,i faré us del nou pont de la plaça de la cuixa per anar a fer el reconeixement a la zona esportiva i escolar del Mas Clara, sense estar obligat d’entrar a la Ciutat per accedir a aquest indret. Això es un esbós sintetitzat , de lo que podria ser la repercussió derivada de la cobertura de un tros de Riu Daró per convertir-lo en aparcament per a turismes i autocars, perquè no podem oblidar mai, que,( a part de l’aigüeta), hi ha altres zones de La Bisbal ,que també existeixen, i amb llurs comerços; i l’avantatge de tenir una altre entrada o sortida de la població , com pot ser la prolongació del paral•lel per el pontet de la sal, enllaçant amb la única variant, que menys perjudici aportaria a la nostre Ciutat Tota vegada que es produeixen tants problemes de transit , des de Mont-ras a Palamós, i viceversa , crec que seria convenient aprofitar el nou vial que s’ha fet a casa nostre, per desviar el transit que te aquest destí ,(sempre opcional, i mai obligat ), de donar-li l’opció de fer el trajecte per la ganga , si fem una rodona a la cruïlla del nou carrer “Puig d’en Vidal “,i fem un altre” vial-variant”, que des d’aquest indret, ens porti a la carretera de Calonge ,aprofitant el pasallis-resclosa ,que jo proposo fer a l’indret a tocar la font de l’arbre. Tocant el tema del Daró i les previsions d’aigua, crec que no m’allunyo de la realitat, de que en aquest sector del nostre territori , tenim un punt de riquesa, que em de saber aprofitar i explotar amb coneixements i seny ; en primer lloc , no em de permetre mai que ningú tingui la possibilitat de contaminar el riu i les rieres que neixen a les gavarres , i que ens mantenen d’aigua, i en segon lloc , estudiar a fons , i fer realitat , la construcció de rescloses, per retenir l’aigua que de ben segur crearà i alimentarà nous aqüífers, amb la gran i particular condició, de ser aigua , (que si en tenim cura), sempre serà lliure de contaminació, per la llunyania de les zones industrials , ( que espero que les futures administracions o tinguin sempre en compte).