Stephan Hawking, un dels pocs científics vius que es declaren ateus, ha reobert un debat que semblava superat per la lògica, la raó i la pròpia ciència, en afirmar sense rubor que "Déu no va crear l'Univers" i que, per tant, el món que coneixem va sorgir del no-res de manera espontània, sense necessitat que "ningú" el creés. D'aquesta manera, potser sense pretendre-ho, Hawking s'ha convertit en el major "descobridor" de la Història. Per descomptat, el "troballa" no ofereix matèria alguna de polèmica ja que res més natural que un científic que mai va tenir la menor inquietud espiritual ni interrogar sobre el sentit de la vida, només crea en el "cientifisme". Corrent, que com va denunciar Joan Pau II en la seva encíclica "Fe i raó", relega a la mera imaginació de l'home tant el coneixement religiós com teològic i filosòfic. D'altra banda és ben sabut que la crítica tant científica com filosòfica ha desacreditat aquest corrent de pensament tot i que ressorgeixi de tant en tant, com ara amb el "descobriment" d'un reconegut ateu al qual no l’hauria importar molt si Déu va crear o no crear el Univers. Però el cientifisme té aquestes mancances ja que el seu objectiu és relegar a mers "productes de l'emotivitat" humana la fe i el propi sentit de la vida. No entenc per què alguns es sorprenen que un ateu convicte i confés negui la Creació.