La proposta del ministeri d'Educació d'aconseguir un gran pacte polític i social per a la reforma del sistema educatiu, va ser acollida amb veritable interès per tots els sectors afectats.No obstant això, després de diversos mesos de diàleg i d'intercanvis d'esborranys amb les més variades suggeriments, les negociacions van arribar a un punt en que no va ser possible avançar. Les nombroses mesures que el ministeri proposava per afrontar en aparença el fracàs escolar, no van aconseguir emmascarar el seu propòsit de mantenir l'essència adoctrinadora de la llei que va imposar fa sis anys. El ministeri no va voler parlar de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, ni de la llibertat d'elecció de centre, ni de l'assignatura de Religió. Més encara: el Govern considera els centres privats com subsidiaris dels públics, amb la subsegüent limitació de la llibertat dels pares a escollir el tipus d'educació que desitgen per als seus fills. Amb aquestes prerrogatives era impossible el pacte i s'ha tornat a produir allò de "una altra ocasió perduda". Si hagués estat possible aquest seria el primer curs a beneficiar.Llàstima.