ENTREVISTEM A L'ACTRIU SABADALLENCA MERCÈ MARTÍNEZ.

Quina ha estat la teva trajectòria professional? Fa vuit anys que treballo. Vaig començar quan encara no havia acabat l’Institut del teatre i des de llavors que he treballat en: “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”, “Full Monty” dirigida pel Mario Gas, “Fedra +/- Hipòlit, dirigida per Magda Puyo, “Amants” dirigida per Paco Mir, “La ópera de los cuatro cuartos” dirigida per Calitxte Bieto, “Just la fi del món” dirigida per R. Romei, i la més recent “No són maneres de matar una dona” dirigida per Sílvia Sanfeliu. En TV he participat en les sèries “Psico- Express”(Dagoll Dagom ), “Plats Bruts” ( Kràmpack) i a “Porca Misèria” ( Arriska Films, Joel Joan) interpretant a la Natàlia. Has tingut algun referent interpretatiu? Des de ben petita que he volgut ser actriu. Què et passa pel cap quan estàs dalt d’un escenari i veus que el públic gaudeix de l’espectacle? M’ho passo bé! jo de rebot. És tracta d’un “feed back quan el públic s’ho passa bé, tu t’ho passes bé i quan tu t’ho passes bé , ells també!. Què acostumes a fer abans i desprès d’una interpretació? Maquillar-me i anar-me’n cap a casa. No em preparo ni res, sóc bastant poc disciplinada. M’agrada fer clack i entrar! Quines qualitats creus que ha de tenir un bon actor? Un bon actor és, que la gent se’l cregui! Per mi un bon actor, hauria saber fer de tot: interpretar, ballar, cantar i sobretot saber transmetre. Quin personatge t’agradaria interpretar, i encara no has fet? M’agradaria interpretar el personatge de la Bruixa al musical “Into the Woods” de Sondheim. T’has identificat alguna vegada amb algun dels personatges interpretats? Sí! Amb la Natàlia de “Porca Misèria”. Té bastantes coses en comú amb mi, els complexes aquests que són inexplicables però que els tens i que constantment hi estàs lluitant. Quin registre interpretatiu t’agrada més: teatre o TV? Es que és molt tòpic!, però és que són molt diferents , no tenen res a veure! Actualment m’ho passo molt més bé! fent TV que fent teatre. Perquè cada vegada el teatre està menys cuidat i cada vegada més has d’esforçar-te més com perquè una cosa surti bé i has de fer més feines que no et pertoquen, que no són la teva feina estrictament i pots estar menys per la teva feina i estar molt pendent que tot surti bé! En canvi amb la TV, només vas allà fas la teva feina i te’n vas cap a casa i pots estar estrictament concentrat amb el que estàs fent, en fer d’actriu i no has d’estar pensant de com et vesteixen, com et maquillen, si els músics entren a l’entrada que toca, si el company actor entra quan toca i es cenyeix al text... A la TV és un moment, i el teatre està més viu! Quina ha estat l’escena més difícil o curiosa que has hagut de realitzar amb els diferents personatges interpretats tant amb TV o com al teatre? L’escena de l’obra “La ópera de los cuatro cuartos” en que havia de ballar en tanga al voltant d’una barra de bar. La vaig fer sense pensar el primer dia i desprès em vaig veure que l’havia de fer la resta de la temporada i vaig dir: “ Mare de Déu!, mitja hora en tanga! Com t’afecta la popularitat? La veritat és que visc al barri d’un municipi bastant apartat on ningú veu TV3 , per tant per casa estic bastant tranquil.la perquè ningú em veu. Desprès quan vaig a Sabadell ho noto més o quan vaig per segons quins barris de Barcelona. Tampoc no visc cap rebel.lió de masses! Quan algú et demana un autògraf com et sents? Em fa vergonya! La millor i la pitjor crítica que t’han fet? La millor va ser una crítica del “El Períodico” que parlaven : “ Que a la TV ja era hora que sortissin noies amb corbes i que fossin igual de sexys com una noia que fos prima” , això em va agradar molt!. La pitjor la dels meus pares , quan en fan alguna crítica dolenta! Recordes alguna anècdota curiosa de la teva vida professional? Quan fas teatre, com que és tan viu, em pots viure moltes!. Una anècdota curiosa, en l’espectacle, “No són maneres de matar una dona”, quan en Morris ( Frank Capdet) va disparar a en Kit ( Ivan Labanda) i em pensava que se’m moria als braços, era l’última escena i jo veia que de la cara li anaven rajant punts de sang i Ell amb els ulls tancats retorçant-se de dolor i pensava se’m mort ara mateix, ho vaig passar molt malament! La Televisió obre portes? De moment no gaires! No ho sé, ja t’ho diré d’aquí un temps. De moment encara no recullo fruits.

Font: Manel

Autor: Manel