ENTREVISTEM A L'ACTOR DAVID BAGÈS.

Recordes quina va ser la primera feina interpretativa que vas fer? Suposo que et refereixes a la primera que vaig fer cobrant, aqtuesta va ser una producció del Teatre de l’Ocàs, dirigida pel Miquel Casamayor i la Teresa Vilardell que es titulava “Tira’t de la moto”. Una verssió d’una obra alemanya en la que també cantavem i feiem algunes coreos. Va ser una gran experiència i encara conservo una estreta amistat amb la majoría d’actors que conformavem el repartiment. Sempre recordare aquella estrena a l’antic Zeleste. Tot molt modern. Sempre diuen que el teatre es la millor escola per un actor. En el teu cas podries afirmar-ho? És evident que el que et dona el teatre no ho trobes en cap altra disciplina. El contacte amb el públic i la repetició diaria de la peça, et fan aprofondir amb el perssonatge i l’obra d’una manera incomparable. També té molta importància el treball que es fa durant els assajos, que malauradament es impossible de fer, tant en el cinema com en la televisió. T’ has sentit mai identificat amb algún dels personatges que has interpretat? No. O sí. Jo no m’assemblo ni remotament a cap dels perssonatges que he interpretat, però sense cap mena de dubte cada un d’ells a nascut de la meva imaginació i de les meves experiències personals. També quan surgeix algun problema l’he de resoldre segons jo crec que aquest o l’altre perssonatge logicament actuaría. Quin ha estat el personatge que mes rabia t’ ha donat interpretar? Perquè m’hauría de fer rabia interpretar un perssonatge? No. Mai m’ha fet cap mena de rabia interpretar un perssonatge. Una altra cosa és que et faci rabia el perssonatge per ell mateix, però si em fes rabia no el podría interpretar. Per exemple quan vaig fer Main Kampf havía d’interpretar a Hitler i no em va fer cap mena de rabia malgrat que no li tingui cap mena de simpatía. Un dels darrers treballs que he fet ha esta a la pel•ícula de L’Oristrell “Felipe i Leticia” i vaig haveer d’interpretar a l’Urdaci. Quin lloc recordes amb especial apreci de la ciutat de Girona? Debía ser cap l’any 96 que vaig estar vivint a Girona un parell de mesos, assajant una producció, i recordo amb una gran enyorança aquells passejos de bon matí pel casc antic fins a dalt a la universitat passant pel que queda de muralles i anant a parar a la catedral acompanyat del meu desaparegut gos Iggi. Amb quin registre interpretatiu t’hi sents mes comode treballant? M’encanta la comèdia però no li faría mai un lleig a un bon drama. Podría dir que fer riure és més difícil que tenir al públic amb el cor encongit, però normalment quan estàs a l’escenari te’n adones que igual de difícil és una cosa com l’altra. De totes maneres el que més m’agrada es que el perssonatge sigui tan ric de registres que pugui gaudir interpretant tant el drama com la comèdia en una mateixa obra. Quines qualitats creus que ha de tenir un bon actor? El talent, la disciplina, la curiositat, la formació, el domini del cos i la veu, la generositat, un pessic d’orgull i un inabarcable amor per aquesta professió. Sens dubte que sense tot això es molt probable que caiguis en la mediocritat. T’ em vist treballant en produccions catalanes i també en espanyoles, en quin idioma et sents mes comode treballant ? Sens dubte que l’idioma amb el que em sento més segur treballant és amb el meu, que és el català. Tot i que puc fer-ho amb altres idiomes com el castellà o el francès, però em requereix un esforç afegit que em complica una mica la feina, sobre tot a l’hora d’aprendrem el text, en pic ja l’he après la resta del procés és molt semlant a quan ho faig en català. Quines son les teves màximes aspiracions com actor? Fa 24 anys que em dedico professionalment a aquesta feina i les aspiracions son les mateixes que l’any 86, poder viure d’aquesta professió. Fins ara ho he aconsseguit espero poder dir el mateix d’aquí molts anys. Que en penses del paper que estas realitzant actualment a la sèrie catalana “La Riera”? Laa veritat és que el perssonatge no ha evolucionat el suficient com per a poder fer-ne una intenssiva interpretació. Malgrat això crec que comença a apuntar maneres, m’ho estic passant molt bé interpretant-lo i espero que doni moltes més satisfaccions també a tots els telespectadors. Que es el que més t’ agrada de la teva feina? I el que menys? El que més m’agrada es aquell moment que notes que tens totalment controlat el perssonatge i em recreo amb els petits matissos que el fan més ric. Aquests moments son espectaculars. El que menys m’agrada es quan no es respecta la professió. Des de sempre has volgut ser actor? El cert es que desde ben petit que ja anava amb la meva família a fer els pastorets del centre catòlic – bravium a la meva ciutat natal, Reus. Al mateix temps m’estava formant musicalment ja que a casa meva sobre tot per part del meu pare, que era un carck de la música, no es podia concebre la vida sense una educació musical. Per tant el que sempre havia respirat a casa meva em va abocar rapidament a pensar en una carrera artística. Finalment em vaig decidir per la interpretació. Quin referent tens en el món de l’ interpretació? Abuso bastant d’aquells actors i actrius de les pel•lícules de l’època daurada de Holliwood, sobre tot dels secundaris que gràcies a aquells oríginals guions que aleshores es feien, i que avui malhauradament ja no es fan, feien que les pel•lícules aconsseguissin la categoría d’art. També em fixo molt en tot el teatre que veig, en qualsevol sublim detall que moltes vegades ens regalen amb generositat als escenaris. O fins i tot en els dibuixos animats, darrerament en veig molts ja que tinc un xiquet de quatre anys, o també en els còmics, una afició que encara conservo des que era petit. En quins projectes treballes actualment? Actualment estic assajant en cstellà el « Prometeu « que vam estrenar a la inauguració d’aquest Grec 2010. Amb aquesta funció anirem aquest juliol al festival de Mèrida i al desembre al Teatre valle Inclán de Madrid on ens hi esterem un parell de mesos. També estic intentant acabar de dona forma al perssonatge del Balló a la sèrie de tv3 La Riera. I potser alguna altra sorpreseta aquesta tardor, però que encara no puc dir. Quin es el teu major somni com actor? El meu somni és disfrutar continuament d’aquesta professió i al mateix temps fer disfrutar al públic amb interpretacions que el facin plantejar que collons em vingut a fer en aquest mon. Amb quin altre actor t’ agradaria treballar, que encara no ho hagis fet? M’agradaría treballar amb qualsevol persona, de la que pogués aprendre gràcies a la seva generositat i amb la que es produís aquella màgica senssació de sentir-te artista i no només actor.

Font: Manel

Autor: Manel